El circuit (I)

Que conste que, per a no traure conclusions precipitades, m'he esperat per a vore qué em contaven algunes persones que tingueren el privilegi de presenciar en directe el European Grand Prix...

(tots els informadors consultats, casualment, entraren de bades. Com en l'Impost de la Renda, a soles paguem els panolis que no donem per a més...)

Per a escomençar, vist des del meu prisma de ingeniero del ramo, si nos fixem només en el poc de temps que s'ha tardat en construir el circuit des del no res més absolut, i les relativament poques pegues que han eixit a la llum, és just afirmar que la faena feta, en lo tocant a organisació i gestió de les obres per part de les empreses constructores, ha segut per a descobrir-se. La nula o baixa afecció al funcionament raonable de la ciutat, si llevem els barris més propencs, és també de destacar, en contra de les prediccions catastrofistes d'alguns agorers.

Han dit els entesos també, començant pels propis pilots, que la qualitat tècnica del circuit és excelent i l'organisació de l'event ha segut també satisfactòria.

En quant als famosos (?) i polítics que han honrat al magno evento en la seua insigne presència, i al glamour eixe que no es cansaven de repetir els reporteros dicharacheros de Canal 9, pareix que ha segut un èxit total: les chotes han lluït palmito i modelet com les que més, i els maromos han pogut ormejar còmodament els seus pròxims negocis i s'han pres els cubates en pau, previo pago dels 600 euros per barba que costava el cobert del sopar de gala.

I ai, qué bonica estava Valéncia! (Valéncia està bonica sempre: com les dònes guapes i inteligents, no necessita maquillage per a lluir els seus encants. Pero no nos distragam de la qüestió)

No obstant, si abandonem el paddock i nos apugem un poquet per les grades, la cosa canvia una miqueta...

Per a escomençar, pareix que una part significativa del públic ixqué calenta de la carrera. I no a soles per la calor.

Lo de l'absolutament nula visibilitat d'algunes tribunes, és una cosa que s'havia d'haver evitat, pero que es pot entendre donada la novetat del circuit. De més, és fàcilment subsanable per a futures edicions (perque són desmontables, clar; no com l'inexistent visibilitat de l'escenari des de certes "grades" de cert Palau de les Arts que yo em sé, que quedaran per a la posteritat de cóm malbaratar ben malbaratats i, això sí, en un disseny exquisit, els imposts del sofrit contribuent...)

Respecte a la "no bona" visibilitat de la major part de les tribunes (a saber: que només veus passar per davant una ombra, que has de creure que és un coche perque fa un soroll que no veges, i que ya vas be si distiguixes el color del casc del corredor), diuen els entesos que és un mal inherent a la pròpia competició, i que compartixen la major part dels circuits (una de les excepcions és, probablement, el nostre de Chest).

(sempre he pensat que esta classe d'events, si llevem l'ambient típic propi dels mateixos, se disfruten molt més en casa, en una bona tele i un bon sofà, que patint pel soroll i la calor en mig d'una grada en la que no pots ni distinguir els corredors; pero be, tinc de reconéixer que sempre he segut un poc manta, la veritat; i els forofos que a pesar de la crisis han estat disposts a pagar 400 euros per entrar, deuen pensar d'atra forma)

Sobre l'atenció dels organisadors al públic, l'informació en general, l'actuació davant lipotímies i malaganes diverses, etc. també s'han oït veus crítiques d'alguns espectadors, que s'han sentit totalment abandonats en mig del ermaç en que es troba situat el circuit (com sabem, una de les zones més decrèpites de Valéncia, per molt que ho intentaren tapar tot en lones, cartells i les pròpies grades, i colocant estratègicament les càmares de televisió), i especialment en alguna de les tribunes no-VIP més apartades que orlaven el recorregut.
Alguns han reclamat també l'instalació de pantalles en l'exterior del recinte, per tal que els pobres mortals que no tenen diners o influències per a poder entrar, pogueren almanco disfrutar de l'event en una zona pròxima, i aixina fer-se l'ilusió que també participaven de la gran festa mundial de l'automovilisme... Pero clar, en estos temps d'abundància i prosperitat generalisada, de la edad del oro valenciano, parlar dels preus prohibitius de les entrades i dels menjars i begudes venuts dins del recinte, pareix que està de més; és sabut que d'un temps ençà, en Valéncia lliguem els gossos en llonganisses, i ya sabem que els diners i els collons, són p'a les ocasions.

Ací és a on comencen les meues primeres inquietuts: hi ha en Valéncia afició suficient i, digam, autèntica (i per tant, suficients diners gastadors) com per a mantindre este sarau tots els anys que tenim adjudicats? ¿O al final serà menester regalar encara més entrades (i els dinerets a fer la mà, clar) per a que s'òmpliguen les grades? Si Alonso -que es quedà fòra de la carrera en la primera revolta, mes que fora per mala sort- no dona peu en bola els pròxims anys, ¿qué no tornarem fàcilment a la total indiferència que nos provocaven estes carreres fa un lustre escàs?

I ací és a on toca ya fer-se la gran pregunta, lo que tot lo món pensa pero no tots s'atrevixen a dir en veu alta: ¿realment val la pena montar la que s'ha montat, i gastar-se lo que s'ha gastat?

5.000 agents i 4 helicòpters de Policia i Guàrdia Civil, i atres 3 helicòpters sanitaris dedicats exclusivament al circuit, restricció del trànsit aéreu, submarinistes controlant el Port, carrers tallats del 18 al 26 d'agost, habilitació d'aparcaments per a 18.000 coches, llínees d'autobús provisionals, etc. etc., més el cost de les pròpies obres, fins a gastar-se un total d'entre 83 i 100 millons d'euros, segons la font (cosa que també mou a l'inquietut: com pot ser que hi haja una discrepància en els càlculs de fins a 2.828 millons de pessetes?), com a mínim, de dubtosa recuperació.

Segons la Generalitat, será un coste neutro que pagaran els urbanisadors del nou PAI del Grau, que estos repercutiran a la seua volta als compradors de les vivendes que es construiran en un futur en els amplis i còmodes descampats actuals (permetau-me que esbosse un llauger somriure d'escepticisme; Deu vullga que m'equivoque). De moment, que ningú tinga el més mínim dubte que els milloncejos ya els els hem pagat entre tots, via certificacions de la Conselleria d'Infraestructures i Transport, a les empreses constructores, que tal com estan les coses, i més després de l'èxit en plaç i qualitat d'eixecució, no crec que s'esperen precisament a cobrar de la Santíssima Generalitat fins que el PAI estiga acabat d'ací a 20 anys (això faltava: que damunt els haguérem de pagar interessos de demora)

I d'ells, 11 millons d'euros només per a fer giratori el pont de la dàrsena del Port, obsolet des de les obres d'adequació per a la Copa de l'Amèrica... que veges tu que tindrà a vore en el PAI del Grau, excepte fer bonico quan s'asomen pel balcó (als que els done cap al Port, clar).

Podem analisar-ho des de molts punts de vista: intentarem ordenar un poc les idees i ser lo més imparcials possible. Pero això serà en la pròxima entrega.