Un any de blog

Puix això. Un anyet fa hui este blog. A tots els que em llegiu, moltes gràcies, de veres.

Si ho intente resumir en una paraula, ésta és la de "gratificant".

Primer, per la simple possibilitat de posar en orde pensaments i opinions que m'han estat rodant dins lo cap durant tant de temps, i de compartir-los en atres persones.

Segon, perque és una satisfacció comprovar que hi ha, "per ahí", gent, desconeguda o no tant, que pensa de forma pareguda a la meua.

Tercer, perque també és una satisfacció poder constatar que la discrepància no està renyida en el "bon rollo" i la discussió civilisada entre persones que pensen de forma diferent. Això que en bon valencià es diu "raonar".

I quart, perque... qué voleu que vos diga. La nostra terra, la nostra llengua, no són ni millors ni pijors que les demés terres i llengües del món. Pero són, simplement, les nostres. I ningú les defendrà si nosatros no ho fem. Si he pogut contribuir, encara que modestament, a esta fi, me done, també, per satisfet.

Perque només se defén lo que s'ama, i només s'ama lo que es coneix.

Va nàixer
perque calia.
Ningú ha sabut mai el dia.
El seu nom és Valéncia.
La pàtria és presència i essència.
I yo estic i estaré
a on ella està.
Soc, tant si vullc com si no vullc,
que sí que vullc,
VALENCIÀ.

Xavier Casp