4 oct 2009

Els carrers de Valéncia i els reis de Valéncia (II)


Acabàvem el post anterior parlant dels carrers dedicats a Pere el Gran i Pere el Cerimoniós en la ciutat de Valéncia, i d'una curiositat al respecte, que volia contar.

Mireu les dos plaques:


I ara contesteu. Un Pere era besnet de l'atre Pere; pero quín?

La llògica diria que el tercer hauria de ser el besnet del segon, no? Pero els més perspicaços ya sabreu que és just al revés. El Cerimoniós fon el besnet del Gran!

La raó és senzilla: per a rotular el carrer de Pere II el Cerimoniós sí s'ha respectat la numeració valenciana dels reis, pero per a rotular el de "Pedro III el Grande" (un carrer de l'eixample russafeny) se va seguir la numeració aragonesa, ya que Pere el Gran fon Pere III d'Aragó, pero I de Valéncia (i II de Barcelona)...

Retrat de Pere I el Gran, en el Saló de Reis del Palau de la Generalitat del Regne

L'existència oficial i la pervivència a través del temps d'eixa numeració pròpia dels monarques valencians (perque hi hagueren Peres o Alfonsos aragonesos que mai foren reis de Valéncia, senzillament, perque quan regnaren, Valéncia era encara un regne musulmà, i no un regne unit a la Corona d'Aragó) és un fet històric i sociològic tremendament significatiu, que demostra fins a on aplegava la consciència protonacional dels valencians de l'época foral.

Un fet que seria impensable, per eixemple, en els ficticis “regnes” nominals de Sevilla o Múrcia en la corona de Castella, pero que era perfectament normal en el Regne de Valéncia. Un regne, este sí, dels de veres, i no un mer apèndix aragonés o català com alguns pretendrien; un regne en el que els reis no eren reis de Valéncia si abans no juraven els Furs del Regne...

Per tant, resulta com a mínim curiós (i significatiu) l'escàs ressò que se li ha donat a este fet històric per part del valencianisme oficialiste. Per eixemple, yo ho vaig descobrir quasi per casualitat, al llegir l’excelent llibre “Valéncia. Història d'una nacionalitat” de Carles Recio, que porta al final un anex en el llistat complet dels reis de Valéncia...

(recorde, per cert, que algun taliban aficionat a les cartes al director va qualificar de "provocadora" eixa llista de reis de Valéncia del llibre de Recio, insinuant que no era més que un invent del propi escritor. Açò era quan Recio encara tenia la seua secció fixa en el diari Levante: “Episodios valencianistas”... Un escrit més, en el marc de la campanya anti-Recio que s'organisà per a suprimir del diari la secció que contenia aquelles interessants i subversives resenyes sobre el valencianisme d’atres époques, que Recio contava en un estil molt amé i respectuós. La campanya, finalment, donaria els seus fruits...)

Pero la numeració valenciana dels reis de Valéncia no és precisament un invent d'un “inculte blavero”. La realitat és que en els documents històrics de l'época foral se pot trobar en us i perfectament vigent; i és sintomàtic que en els històrics retrats del Saló de Reis del Palau de la Generalitat, els numerals que es seguixen en tots els reis (els forals i els posteriors al Decret de Nova Planta) són els numerals valencians: des de Jaume I fins a Alfons V de Valéncia (XIII de Castella).

Peu del quadro de Pere I el Gran en el Saló de Reis, insertat més amunt. Diu, en llatí: PERE, PRIMER DE VALÉNCIA I TERCER D'ARAGÓ, DIT EL GRAN. MORT EL 3 DE GINER DE 1285, ALS 46 ANYS.

Després dels Decretos de Nueva Planta i segles d'oblit, va ser el Marqués de Cruïlles, en la seua obra “Valencia antigua y moderna” (1876) qui rescatà la llista de reis de Valéncia, en la seua numeració pertinent. Ací està:

A la llista faltarien per afegir els posteriors: Isabel II, Amadeu I, Alfons IV (XII de Castella), Alfons V (XIII de Castella) i Joan Carles I.

Com podem comprovar, quan Felip de Borbó, actual príncep d'Astúries (per Castella), Girona (per Aragó) i Viana (per Navarra) siga proclamat rei, serà Felip VI de Castella, pero V de Valéncia i Aragó. Perque Felipe I el Hermoso de Castella (marit de Juana la Loca) va ser només rei de Castella (succeïnt a Isabel la Catòlica, després de la seua mort en 1504), mai d'Aragó; ya que Ferrando el Catòlic, una volta viudo d'Isabel de Castella, tornà a casar en Germana de Foix; deixant de ser, de fet, rei de Castella.

És més; si Joan, el fill que tingueren Ferrando i Germana, naixcut en 1509, haguera sobrevixcut, hauria heretat la monarquia aragonesa, i Castella i Aragó s'haurien tornat a separar sense més, en lo que –salvant que es tracta d’una simple ucronia– en l’actualitat els del yugo y las flechas i la unidad de destino en lo universal tindrien moltes dificultats per a justificar les seues lleis sagrades... l'història és aixina de caprichosa...

En fi. Reconec que demostre ser molt friqui, pero farà cosa d'un any vaig presentar en el registre d'entrada de l'Ajuntament un escrit dirigit a l'Àrea de Cultura (responsable dels noms dels carrers) solicitant que el nom de “la calle Pedro III el Grande” havia de traduir-se al valencià, en bona llògica i sent coherents en la nostra història, per “carrer de Pere I el Gran”...

Sé, per pròpia experiència, que tots els escrits que es presenten al nostre ajuntament se lligen, s'analisen adequadament i es contesten. Com a mínim, els de les àrees en les que solc treballar més a sovint (atra cosa és el temps que tarden en resoldre, i que la contestació siga positiva als interessos del solicitant...).

Pero en este cas, encara estic esperant que em contesten... no sé si perque encara estan investigant (encara que era fàcil: simplement s'havia de consultar la Wikipedia, o la Gran Enciclopedia de la Comunitat Valenciana), o si, per contra, és degut a les acendrades propietats del paper per a torcar les substàncies més insospitades...

12 comentarios:

Miquel Àngel Gascón dijo...

Novament molt interesants les teues entrades que em servixen personalment per a conéixer millor la meua/nostra terra com en este cas.

Per cert, algún dia ya em diràs a que et dediques per a saber que el canvi en les rotulacions dels carrers del Cap i Casal van a bon ritme. :) Salutacions

Masclet dijo...

Moltes gràcies, Miquel Àngel.

Respecte a qué em dedique, no és res de l'atre món eh ;) En el meu perfil dic a quin sector me dedique, igual te dona una pista.

Vent d Cabylia dijo...

Primer que res cal dir que els valencians de l'època no deien "Pere I" a Pere el Gran. Deien "el rei Pere" quan regnava i després "el rei Pere, pare del rei Alfons" (el Franc) o "pare del rei Jaume" (II) o "avi del rei Alfons" (el Benigne) o "besavi del rei Pere" (el Cerimoniós). I el mateix amb este últim, sempre fent referència al monarca regnant en cada moment.

D'altra banda, personalment opine que això de fer numeracions particularitzades és una aberració introduïda (en el discurs historiogràfic) pels historiadors renaixencistes catalans en el seu afany d'exalçar la història catalana dins la Corona d'Aragó. Pense que el més lògic, raonable i intel·ligible per a tot és seguir la numeració del regne preeminent (per les raons que foren). En el cas de la Corona d'Aragó, per història i per llinatge, era el regne d'Aragó i per tant el més adient és que els reis (Peres i Alfonsos) es numeren amb la numeració aragonesa. A partir dels Reis Catòlics, el regne que marcava la numeració era Castella i així ho accepta tothom (ningú li diu Felip IV a Felip V tot i ser el quart a Aragó, València o Barcelona).

Masclet dijo...

Al rei Pere II (el Cerimoniós) sí li dien Pere II (en el Llibre del Mustaçaf, per eixemple), com a Alfons III (el Magnànim) li dien Alfons III, per eixemple en un dietari del segle XVII que publicà fa poc la Diputació de Valéncia. Si vols t'escanege les cites. No és precisament un invent de l'historiografia catalana decimonònica, Vicent...

És més. Les primeres monedes acunyades en Valéncia per Felip d'Anjou (escuts, en 1700), ho varen ser en la llegenda "PHILIPVS IIII (D.G.HISP.REX) VALENCIA MAIOR 1700". Les següents, en 1707, després dels decrets de Nova Planta: "PHILIPPVS V DEI GRAT HISPANIARVM REX 1707" ("Catálogo de las monedas valencianas y medallas valencianas de los reyes de España", 1982). Els dos canvis (de IIII a V i desaparició de la paraula "Valéncia" en les monedes posteriors a 1707) són prou significatius...

Per tant, d'aberració res. Una atra cosa és que siga més raonable i inteligible seguir una única denominació, que ho és (encara que ahí queda el famós "Carlos I de España y V de Alemania" que em dien quan estudiava).

Pero el fet està ahí, i per això el comente. I per supost, sense més aspiracions ni fervorosos desijos monàrquics cap a l'hereu de la corona (encara que pensar que Rajoy o Zapatero podrien ser els presidents d'una hipotètica República em desperta perillosament els més soterrats sentiments monàrquics i tradicionalistes...)

Rafa dijo...

Be Masclet.
El nomenclator valentí està certament per a que li peguen una bona repassaeta pero com dius mos tornem a topar en lo oficial... lo que ha valgut per eixemple d'excusa per a passar sense ningun comentari la proposta del Consell de Cultura sobre el nom de la plaça de l'Ajuntament... En fi, lo oficial és lo que té... sempre acaba prevalent per a be o per a mal. Ahí està la ZAL i les pintades de "L'horta resistix". Hi ha el cas curiós de la desapareguda placeta que se digué oficialment de Galindo, pero que tot lo món dia de Vicent Peris, perque la plaça naixqué del derrocament de la casa del capitost agermanat. El poble mantingué viu el nom popular de la plaça a pesar de que l'Ajuntament del Cap i Casal no es plantejà desfer el canvi, ni atenent tan sol la solicitut de Vicent Boix, segons escrigué ell mateix: "Tiempo es ya que el Ayuntamiento vuelva á fijar la primera denominación de esta plaza, respetando la memoria de los mártires de la libertad valenciana" (BOIX:1863,II:233). No desesperem, encara que no sigam Boix.
1abraç

Per cert: el "museu d'história de València" continuava sent-ho fa una semaneta. Vosté m'entén.
au

Masclet dijo...

La placeta de Vicent Peris, desapareguda quan se va obrir la nova avinguda del Baró de Càrcer... la mateixa que hauria acabat en el Tossal i el barri del Carme sancer, si s'haguera continuat el proyecte. Veus, aixina ya no fa falta discutir sobre el nom antic i el nou. Mort el gos, s'acabà la ràbia...

Pero com lo d'entropessar vàries voltes en la mateixa pedra és una afició per estes terres, ara tornen a la càrrega en Blasco Ibáñez i el Cabanyal... no hi ha manera.

I respecte al "Museu d'história de València". Les meues influències tenen un llímit, amic, i no sap vosté lo cars que són eixos dichosos cartells d'alumini... Crec que l'he entés, eh?

Un abraç. A vore si parlem abans del dia D ;-)

Rafa dijo...

No és que dubtara de que m'entenguera; és que tinc cega fe en la seua valia i influència a l'hora de posar orde en el desori del nomenclàtor.

1abraç

Vent d Cabylia dijo...

Em referisc a una aberració en la historiografia (per això he afegit entre parèntesi "en el discurs historiogràfic"). Els historiadors quan havien de parlar dels reis de la Corona agafaven generalment la numeració d'Aragó fins que Bofarull, Rubió i companyia insistiren en què no es podia menystenir l'aportació catalana i ale, a embolicar la troca: jo dic II, tu III i l'altre IV...

Les numeracions particulars funcionaven, tant a Catalunya (a l'Arxiu Reial sense anar més lluny) com a València, però només en àmbits erudits. Et ben assegure que quan una persona del comú havia de referir-se a un rei -en un juí, per exemple- no deia "Pere I" sinó "Pere l'avi del rei Alfons ara regnant". Ara, jo no et puc escanejar els documents, que no ens deixen...

PS: M'ha eixit "perro" com a paraula de verifició (un respecte!)

Vent d Cabylia dijo...

I què diuen del MHV?

rafa dijo...

No res, Vent de Cabylia. En l'avda. Manuel de Falla d'esta Ciutat hi ha un cartell indicador de la direcció per a anar al MHV que diu "MUSEU D'HISTÓRIA DE VALÈNCIA". Masclet i un servidor hem tingut l'ocasió de comentar en alguna ocasió el cas paradoxal d'este cartell, en el qual els dos accents gràfics que apareixen estan justament al revés de la fonètica valenciana. Només això.
Bona nit.

Masclet dijo...

A Vent d Cabylia: no vullc, ni dec dubtar dels teus acreditats coneiximents com a historiador... ni ho faré.

Lo únic que volia destacar és el fenomen en si, prou significatiu i antic (la Sala de Reis del Palau de la Generalitat és dels segles XVI-XVII), "discursos historiogràfics" a banda, en tant que mai s'hauria pogut donar en el "reino de Córdoba" o el "reino de Jaén" en Castella; i les conseqüències que se'n deduïxen en quant a la consciència "regnícola" o "nacional" d'eixos "erudits" que dius tu. Crec que això, com a mínim, me ho acceptaràs, sense traure a colació a cap historiador català tres segles posterior...

I també, l'incongruència del nostre ajuntament per seguir la numeració valenciana en un cas, i l'aragonesa en un atre, a l'hora de
rotular els dos carrers. ¿Entenc que per a tu el carrer hauria de ser de "Pere IV el Cerimoniós"?

Per cert: mira les esmenes al reglament de protocol de l'Ajuntament de Saragossa, presentades per la Chunta Aragonesista. Per una part, encara que primer demanen que es diga "Carlos V" en lloc de "Carlos I de España" (suponc que estaràs d'acort en això), a continuació, per contra, demanen que "donde dice Felipe II, Felipe III y Felipe IV
debe decir: Felipe I de Aragón (II de Castilla), Felipe II de Aragón (III de Castilla) y
Felipe III de Aragón (IV de Castilla)". Com voràs, no tot és culpa dels catalans (che, pareix mentira que siga yo el que diga això).

I dic yo, que un aragonés d'a peu en un juí, en ple segle XIV, diria també "Pedro el abuelo del rey Alfonso ahora reinante" (o com se diga en aragonés antic).

Lo dit, te passe les resenyes quan tinga un momentet ;)

Vent d Cabylia dijo...

Que no cal, home. Que la numeració valenciana dels reis apareix en mil llocs (en l'Aureum Opus de privilegis de la ciutat de València, per exemple, i supose que també en els Furs -ara no ho recorde-). Jo és que he agranat cap a casa (cap a la historiografia) perquè em toca els nassos sobiranament que els historiadors no siguem capaços de posar-nos d'acord en una cosa tan senzilla com eixa i pugues trobar un mateix rei referit de tres vegades diverses quan estàs estudiant un període històric. I l'acord no es dóna per qüestió chauvinista -bàsicament catalana-, que ja veus, quin mal farà esmentar els reis per la numeració del títol de prelació que ells mateixos es posaven (i, per això mateix, clar que és Carles V i no Carles I).

D'altra banda, cal dir que totes les referències de gent que he trobat parlant de reis es refereixen a monarques més o menys coetanis (unes quantes generacions abans com a molt). La veritat és que, llevant de Jaume I (al que sempre deien 'qui conquerí València'), no sé, per exemple, com feien referència a Pere el Gran tres-cents anys després (supose que llavors la gent del poble ja no hi feia referència, i, efectivament, la cosa quedava reduïda a cites erudites o jurídiques, que molt possiblement empraven la numeració valenciana alternada amb l'aragonesa)... Salut!