31 dic 2009

La Policia de la Generalitat

Vaig a fer un paréntesis en les meues disquisicions llingüístiques per a desengreixar un poc l'ambient, i tractar de pas, en tres posts successius, una qüestió que trobe interessant.

El passat mes de novembre el Conseller de Governació, Serafín Castellano, anunciava oficialment la voluntat del Consell de desenrollar reglamentàriament l'artícul 55 del nostre Estatut, que establix la facultat de la Generalitat per a, a través d'una Llei de les Corts, crear un Cos únic de la Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana. Els demés grups polítics en representació parlamentària donaven també el seu soport a la decisió, i per unanimitat de les Corts s'ha establit el determini d'un any per a la posada en marcha del nou cos.

És de veres que ya existix un chicotet cos de “Policia de la Generalitat Valenciana”, en certes atribucions delegades (vigilància de les pròpies instalacions de la Generalitat, incendis forestals, etc.), que té la sèu central en l'antiga estació de Pont de Fusta de la Ciutat de Valéncia; pero no és encara una Policia autonòmica en plenes competències i autonomia d'acció (com puguen ser els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza o la Policia Foral de Navarra), puix que es tracta en realitat d'una unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Generalitat (que, tot siga dit, no es sap massa be a qué es dedica realment...)



Independentment de les indecisions i contradiccions en les que s'han prodigat els dos partits polítics majoritaris sobre esta qüestió des de fa ya uns quants anys, la realitat és que, des d'un estricte punt de vista valencianiste i de foment del nostre autogovern, l'idea és excelent, i molts convenen en que tenia d'haver-se posat en marcha fa prou de temps.

Efectivament, a ningú se li escapa que l'equiparació en esta qüestió a Catalunya i el País Vasc donaria un “pes específic” o “estatus” adicional a Valéncia, en tant que “nacionalitat històrica”, que no estaria present a soles en l'articulat de l'Estatut o en les declaracions grandiloqüents dels polítics (com en realitat passa ara), sino també en la realitat del dia a dia.



 
Mapa en les distintes policies autonòmiques d'Espanya (de la Wikipedia).
* Gris: CC.AA. sense U.A. (Unitats Adscrites) o sense policia independent del CNP.
* Taronja clar: CC.AA. en procés d'obtenció d'una U.A. del CNP.
* Taronja mig: CC.AA. en U.A. del CNP.
* Taronja fosc: CC.AA. en una policia independent al CNP.



De forma paralela a la recuperació del Dret Civil Valencià (impulsada pel mateix conseller Castellano, i que el Govern central socialiste tracta d'impedir per tots els mijos), no cal destacar tampoc la força simbòlica i vertebradora d'un cos de seguritat únic i propi que actuara en totes les comarques valencianes, dels Ports de Morella a la Vega Baixa i del Racó d'Ademús a la Safor.


Un cos que entendríem com a íntimament imbricat en el territori i la població que ha de protegir: incloent, clar està, la seua llengua (per a poder oblidar definitivament eixe infame “hábleme en cristiano” o similars, que de tant en tant encara resona en algun que atre quarter de les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat).

Pero no sols de “símbols” viu el ser humà. En ser tot l'anterior, al nostre entendre, objectivament bo, la primera pregunta ha de ser sempre: ¿quí paga la festa 


I més encara, en uns temps com els presents, en els que la pròpia Generalitat està tenint problemes greus per a complir en les seues obligacions econòmiques més bàsiques: en el pagament a proveïdors sanitaris, als advocats d'ofici, el rebut de la llum de les estacions de Metro o, sense anar més llunt, les dietes dels agents adscrits a l'actual Policia de la Generalitat...

Per ací, no obstant, crec que deu anar bona part del motiu que propicia el canvi radical en la postura del PP valencià ad este respecte: pareix que el Govern central financia generosament les policies autonòmiques d'unes atres comunitats, i és de creure que alguns dins del Consell valencià hagen fet contes, i els ixquen favorables... sempre que papà Govern central s'avinga a amollar la pasta, clar. Especialment si, com ha alvançat també Castellano, la Generalitat renuncia de moment a les competències en trànsit i institucions penitenciàries.

I és que la dependència econòmica de la Generalitat respecte de l'Estat, siga en el sistema de finançació actualment vigent o en el nou que haja de vindre, constituïx un problema gens desdenyable. De fet, és el problema, sense més adjectius: ya siga a l'hora de finançar la policia, la sanitat o l'educació (o pagar als contractistes d'obra pública...).

Per tant, tot dependrà de la capacitat i actitut negociadora per les dos bandes (Valéncia i Madrit) per a que un proyecte racional i viable de Policia Autònoma Valenciana arribe a vènit.

Cap senyalar també que l'objectiu principal, més que crear per se una policia autonòmica, hauria de passar per assegurar i millorar la protecció dels ciutadans i les condicions de seguritat front a la delinqüència en tot el nostre territori i a tota la nostra població. Açò, en ser també clar, no pareix que passe massa pel cap d'alguns dels nostres polítics...

Si, com s'anuncia, l'idea del PP no és substituir gradualment les funcions de Guàrdia Civil i Policia Nacional per la Policia de la Generalitat (en totes les que no siguen d'interés general de l'Estat), sino afegir una nova estructura policial a les ya existents, l'idea pert, al meu pobre entendre, gran part de la seua raó de ser. No pareix, a priori, que la simple superposició o acumulació d'estructures policials diferents -a sovint, en competència no massa lleal- siga raonable. 


La coexistència entre diferents nivells no serà eficient ni efectiva (és de sentit comú, tampoc vaig a donar-me-les ací d'expert) si no va acompanyada d'una adequada coordinació i una planificació clara de tots els mijos disponibles, per a evitar interferències i duplicitat de funcions (que porten aparellades invariablement un balafiament de recursos públics i un sobredimensionament de l'administració pública: de la qual ya cobra directament res manco que el 27% de la població valenciana).

La reflexió hauria d'aplegar, clar està, des de les Forces i Cossos de Seguritat de l'Estat (Policia Nacional i Guàrdia Civil) fins a les policies municipals, en unes competències, funcions i necessitats econòmiques, estes últimes, que són percebudes per la població, massa voltes, com a dubtoses i mal aprofitades


En definitiva, seria menester assegurar un tractament “integral” de la situació, sobre el que no som massa optimistes, vista l'actitut general que entorn de qualsevol tema polèmic mantenen habitualment les grans formacions polítiques.

No han faltat tampoc els que, des d'associacions professionals de policies nacionals o guàrdies civils, en constatar la major disponibilitat de mijos i millor salari de que disfruten actualment les policies “autònomes” catalana, vasca i navarra, s'han posicionat clarament a favor de la nova policia valenciana, sugerint un sistema àgil pel qual se facilite als actuals guàrdies civils o policies nacionals valencians, o als que residixquen ací, passar a formar part del nou cos autònom... 


Nos pareix molt be per ells, pero no és en absolut raonable ni just que funcionaris que realisen treballs en semblants condicions tinguen diferents retribucions econòmiques o disponibilitat de mijos materials, i seria hora també de que açò es corregira.

Per últim, l'idea de que “es trenca Espanya” o “nosotros no somos como los vascos”, abanderada per alguns patriotes (que deuen desconéixer quina ha segut l'organisació històricament hegemònica en les Espanyes en estes qüestions, o la que
mantenen en vigor atres països civilisats com Estats Units, Canadà, Regne Unit, Suècia o Alemanya, en diversos cossos de seguritat depenents de diferents nivells administratius), és la guinda que completa el pastiç de la policia autonòmica valenciana.

En conclusió, l'iniciativa ha segut rebuda en general de forma prou gelada i en diversitat d'opinions, sobre tot perque anuncia un increment enorme del gasto del que no queda massa clar cóm se podrà fer front, en un moment en el que totes les administracions, i especialment l'autonòmica valenciana, estan tenint problemes per a finançar inclús els servicis socials i sanitaris. Haurem d'estar atents a la marcha de les negociacions.

I, com també és de veres que “no sols de diners viu el ser humà”, respecte al tema de la denominació del nou cos policial valencià (que per força se li presupon que hauria de ser “original” o “genuïna”, a l'estil de les sonores i castices Ertzaintza o Mossos d'Esquadra), s'ha obert algun que atre debat en la xàrcia. El Conseller Castellano ya ha dit que "Policia de la Generalitat" és una bona marca, pero que la denominació “no és una qüestió prioritària”, i estem d'acort: hi ha qüestions molt més importants i perentòries, segons havem expost.

Pero com sé que vos agradarà, en les dos següents entrades donaré alguna sugerència al respecte, i alguns fets històrics curiosos que segurament desconeixereu, com els desconeixia yo fins fa poc.


No hay comentarios: