11 sept 2013

Preguntes i reflexions per a valencians normals



1)    El rebuig del “valencià normal” a la famosa cadena humana catalana en Vinaròs és similar al que tindria una cadena que travessara el Segura per a reivindicar la “murcianitat” d’Oriola, o baixara pel Túria per a reivindicar “l’aragonesitat” del Racó d’Ademús. Per molt que es vullga dissimular entre proclames filosòfiques i cíviques. I per molt potents que siguen les nostres conviccions democràtiques.

2)   La frontera entre Catalunya i Valéncia és una de les més antigues d’Europa. I està molt be a on Jaume I deixà escrit que estiguera. No ho digué en qualsevol lloc: ho digué en els Furs del Regne de Valéncia, en el segle XIII. Els mateixos que abolí Felip V, sí. En la Guerra de Successió, sí. Pero l'història és molt elàstica, segons qui la conte.

3)   Els catalanistes valencians tenen tot el dret a defendre les seues idees per mijos democràtics i pacífics. Pero no tenen dret a fer una imposició del seu ideari a tota la societat. Ni tampoc a transmetre la seua ideologia a les noves generacions, a través de l’ensenyança reglada, com si fora “l’única veritat possible”.

4)    ¿Qué està més passat de moda: defendre de forma natural la valencianitat de Valéncia com sempre s’ha fet, se fa i es farà, o dir que els valencians som catalans? O siga: ¿qué fon primer, l’ou o la gallina? ¿Quí és el que destapa la caixa dels trons i en acabant se queixa de que li la vullguen tancar?

5)  El “dret a decidir”, i la defensa “de la llengua i la llibertat”, ¿inclouen el dret dels valencians a continuar sent només valencians? ¿A afirmar en tranquilitat que això dels "països catalans" ni ha anat, ni va, ni anirà mai en nosatros? ¿El dret a continuar considerant la nostra llengua com a una llengua i no com un dialecte d’una atra? ¿A continuar dient-li “llengua valenciana” com feren els nostres ancestres de fa 600 anys? ¿I a escriure-la en una normativa feta per valencians i per als valencians?

 Vore la palla en l'ull alié...

6)   ¿No penseu que el catalanisme valencià té bona part de culpa de que, per reacció, els valencians siguen cada volta més espanyolistes “a la antigua usanza”?

7)    ¿No penseu que el catalanisme valencià té bona part de culpa de que a l’esquerra li coste tantíssim traure bons resultats electorals en esta terra? ¿I de que a la dreta li resulte tan fàcil? O siga, ¿no li ho estan posant a ou al PP?

8)    ¿Quin fet nos ha de preocupar més?:

a.   Una manifestació de 1.200 persones que ocupa 400 metros de la N-340 junt a la frontera catalana.
b.  Uns diputats valencians que no volen votar en el Congrés una reforma de l’Estatut que asseguraria els justs i necessaris recursos econòmics que els successius repartiments autonòmics nos han negat.
c.    Un Tribunal Constitucional que nega el dret dels valencians a recuperar i potenciar el dret civil propi mentres unes atres comunitats ho fan en absoluta normalitat.
d.    “A mi, en que no me molesten, tot me pareix be” (firmat: el “valencià normal”)


 
Les panses són molt bones per a la memòria, senyor Fabra

 
En fi. Vixca Valéncia i Benlliure, que diria Josep Maria Bayarri.


7 comentarios:

Anónimo dijo...

Magnífic!

Anónimo dijo...

Al facebook de Baydal està alçant polseguera l'article!

Anónimo dijo...

Amic Masclet, quina alegria tornar a llegir-te. La vinyeta que ilustra el teu artícul, és per a desgràcia de tots els valencians bona síntesis de la realitat actual. El catalanisme s'ha instaurat en l'ideologia progre, tractant de ridiculisar tot allò que no li done la raó. Cal continuar com en la vinyeta, sense complexos, fent front a la tirania de l'ignorància i la mentira: “Soc Valencià”.
¡Vixca Valéncia!

Speaker dijo...

Masclet, et dic el meu parer sobre els punts que has plantejat:


(1) Caldria vore què és això d’un valencià «normal». Jo diria, basant-me en resultats electorals, que la majoria dels valencians rebutgen la cadena, però això no vol dir que eixos siguen normals i els altres no. Quant al símil que fas, trobe que els valencians d’Oriola i els murcians, igual que els valencians de zona xurra i els aragonesos, no tenen necessitat d’afirmar la seua germanor lingüística perquè la llengua que compartixen, el castellà, no està amenaçada ni minoritzada: és una llengua forta que no patix cap perill.


(2) Crec que ningú ha demanat que s’elimine la frontera entre Catalunya i València. Ni ho volen els catalans ni ho volen els valencians. En tot cas, volen una coalició política entre un territori i l’altre.


(3) No entenc de quina manera els catalanistes valencians «imposen» el seu ideari a tota la societat. Eixir al carrer a manifestar unes idees o fer una reivindicació pacíficament no significa imposar. Imposar és «obligar a complir, suportar, fer, acceptar, pagar, etc., alguna cosa». No veig de quina manera els que anaren a la via han fet això. Entenc que no t’agraden les seues idees, però suggerir que imposen em pareix poc fonamentat i injust.

Quant a la transmissió d’ideologia en l’ensenyança, a mi mai m’han ensenyat en l’escola que els valencians sigam catalans ni que formem part dels països catalans. Al contrari, la ideologia que es transmet és l’oficial: el nostre país és Espanya i el territori on vivim és la Comunitat Valenciana. En l’escola, per desgràcia, s’evita el nom valencià i també s’evita el nom català.


(4) No crec que hi haja una forma «natural» de defendre la valencianitat. Cada u la sent d’una manera. Seria gosat pensar que la nostra és la forma natural mentres que la dels altres és la rara o rebordonida.


(5) Jo crec que els que anaren a la via reclamaven el dret d’autodeterminació de València. Reclamaven el mateix dret que ara demanen els catalans. Però caldria preguntar-los-ho ad ells.


Si no m’enganye, segons la llei, la fórmula llengua valenciana és perfectament vàlida. Una altre tema és l’èxit que eixa fórmula puga tindre. Quant a la normativa, sóc dels que crec que l’AVL treballa per un model de llengua pensat per als valencians.


Salut

Speaker dijo...

(6) És evident que, per a qui és espanyolista, qualsevol cosa que sone a catalanisme li causarà rebuig. Però crec que el problema és que els valencians, independentment de si considerem la nostra llengua la mateixa que la dels catalans o no, hem relegat el valencià a l’àmbit familiar i no el considerem una llengua d’acollida i de comunicació entre desconeguts. Qualsevol moviment seriós a favor de l’ús de la llengua en tots els àmbits, siga en l’àmbit de la llengua compartida o no, es trobarà de cara amb l’espanyolisme castellanista que tenim ben assentat ací a casa nostra. Pensar altrament em pareix ingenu.


(7) No. No veig jo a EU ni a PSPV massa catalanistes. Una cosa és que accepten que la llengua de catalans i valencians és la mateixa. Una altra que siguen nacionalistes valencianistes.

Lucas dijo...

Bona nit Masclet, enhorabona per les reflexions que per desgràcia no se fan tots els valencians, o lo que és pijor, si se les fan se les callen.
En contestació a Josep, dir que segons la RACV, la RAE i el IEC, per nomenar als més propencs, la definició d'allò que és normal, te molt que vore en lo natural, en este sentit dir-te Josep que el catalanisme no és un invent valencià, per lo que no és natural d'ací, és una teoria exògena, l'unitat de la llengua, també és un invent català, o siga, una atra teoria exògena als valencians, inclús m'atreviria a dir que l'anticatalanisme és un invent primerament d'alguns catalans, seguit de molts espanyols, francesos, italians, andorrans, etc., que rebugen les teories catalanistes, per lo que tampoc és un invent exclusivament valencià. Estos tres conceptes són exògens a les valencianes i valencians, per lo que no les puc considerar “naturals” de la Comunitat Valenciana, ni dels ciutadans valencians “normals”.
Evidentment una coalició política no se fa d'eixa manera, ¿has vist les referències de la uep de la Generalitat Catalana als “països catalans”? ¿acàs han consensuat en els valencians, aragonesos, balears, andorrans, italians i francesos eixa terminologia? No sent aixina, com no ho és, és un intent d'impondre la seua voluntat sobre la nostra... per collons.
L'organisació de la “cadena” en territori valencià, està organisada per una associació, ACPV, que està quasi per complet subvencionada des de les institucions catalanes en concepte de “promoció de la cultura i llengua catalana en el país valencià”, te done la raó en quant a que els pocs o molts que anaren no tenen significació per a impondre res, l'únic objectiu era introduir soroll en el sistema i eixir en els mijos de comunicació.
No sé si existix una forma “normal” de defendre la valencianitat, pero acceptar les teories catalanistes que nos subordinen culturalment, pense que no és molt valencià, més be denota una manca total d'orgull autonòmic.
La AVL, segons ells mateixos, pots vore-lo en sa uep, Gramàtica Normativa Valenciana, pàg. 14, criteris inspiradors, punt dos, deixen ben clar que han buscat la convergència en el model català, si tenim en conte que el model català no s'ha mogut per a convergir en el nostre i que el resultat s'allunta del parlar del poble, ¿que vol que et diga?
Parle i escric llengua valenciana en ma casa, en el treball, en lo carrer i en general en tot aquell que vullga i per supost que el conega, no ho imponc, tracte de fer-ho alluntant-me del castellà i del català per supost, deixeu ya de vore “castelles i cataluñes” i penseu en valencià d'una vegada, per favor.
I sí, evidentment i per a la meua desgràcia tot l'espectre polític d'esquerres tant en Valéncia com en Aragó, Balears i el restant de l'estat espanyol, tenen el catalanisme com a part de la seua ideologia política, i insistixc, per a la meua desgràcia i desconsol.
Espere no haver segut molt estés..., gràcies i molt bona nit.
Lucas

Jaime M. G. dijo...

Gràcies Lucas.
Estic totalment d'acort en tu.
Esperem que la teua opinió i la de molts atres valencianistes s'imponga, pacificament i per pura llògica. Mencionar lo influïda que està l'educació. En eixe sector es tindria que treballar per a que els professors no accepten sense més les teories catalanistes i profundisen en la nostra cultura valenciana, que molts llibres hi ha per a desmontar totes les seues mentires.