30 ago. 2008

La Senyera a través del temps (I)

Portada del diari "La Correspondencia de Valencia" de l'11 d'agost de 1936. Les illes Balears, excepte Menorca, havien quedat davall l'administració dels militars sublevats des del dia de l'alçament, vora un mes abans. El capità de la Guàrdia Civil Manuel Uribarri, que en aquells moments s'encarregava de formar i entrenar a les milícies republicanes creades pel Comité Eixecutiu Popular Valencià, organisà una expedició de voluntaris per a conquistar les illes, que finalment s'uní a la més numerosa del capità Bayo, provinent de Barcelona; no sense greus disputes, s'ha de dir, entre abdós oficials pel liderage de l'expedició.

Al capità Uribarri se li va entregar una bandera valenciana per part del Partit Valencianiste d'Esquerra, i l'oficial va prometre hissar-la en el castell d'Eivissa, com efectivament se va verificar una volta presa la ciutat, tal com veem en la fotografia, que es pot ampliar fent clic.

Este partit, fundat el 1935, contava entre els seus líders en Maximilià Thous Llorenç, destacat membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (entitat que defenia l'us de l'idioma valencià en les escoles), i Francesc Bosch Morata, qui fon conseller de Cultura del Consell Provincial Valencià (germen de lo que hauria pogut ser l'autonomia valenciana, si la guerra no haguera esclatat) i fundador de l'Institut d'Estudis Valencians, en plena guerra civil (febrer de 1937).

A instàncies de Bosch, el valencià, 230 anys després dels Decrets de Nova Planta, tornava a ser idioma oficial en l'administració "provincial" valenciana, juntament en el castellà. La proposta aprovada pel Consell el mateix any 1937 determinava que totes les inscripcions oficials se feren, be en els dos idiomes, o a soles en valencià. El desenllaç de la guerra va tallar de raïl, com sabem, totes estes accions.

Els components de l'expedició valenciana a Eivissa foren rebuts com a héroes a la seua tornada al Port de Valéncia, i estes milícies foren l'orige de la famosa columna Uribarri, que ixqué més tart cap al Front d'Extemadura per a intentar taponar l'alvanç de les tropes rebels cap a Madrit.

No obstant, l'escàs interés de l'Estat Major Central del Govern de la República en les illes Balears, considerant que hi havia fronts de guerra de major interés, i sobre tot, l'entrada en acció dels italians i els seus avions, enviats per Mussolini per a recolzar l'alçament franquiste, motivaren la recuperació d'Eivissa i Formentera pels militars contraris a la República el 20 de setembre de 1936.

En el transcórrer de la guerra, se comprovaria el greu erro de càlcul que va supondre l'infravaloració de l'interés estratègic de les Balears, les quals foren aprofitades pel bando franquiste i els italians com a una excelent base naval i aérea des de la qual atacar els abastiments marítims a les ciutats mediterrànees i facilitar el seu bombardeig, com per eixemple el tristament famós del Mercat d'Alacant.

1 comentario:

Moliu dijo...

Hola, el teu blog m'agrada molt, son verdaderament interessant les entrades que publiques, concretament i personalment me interesa en gran medida tota la informació que te relació amb la senyera coronada, per aquesta rao m'agradaria que la pogueres compartir amb mi,soc nou asi i no conec ninguna manera de contactar amb tu de manera privada, per aço teu fique en un comentari, podriem intercanviarse els correus electronics o algo, el meu es: alejandro_negre@hotmail.com

espere un resposta, gracies per anticipat.