16 oct 2010

Experiment multilingüe: occità-aragonés-mallorquí



Vos proponc un chicotet experiment audiovisual-llingüístic. L'amic Jaume, del blog "Valencià és llengua", difongué fa poc en el seu perfil de Facebook un inocent vídeo, consistent en la previsió de l'orage en Occitània per al dia 30 d'abril de 2010.

El "home del temps", en este cas, parla occità, i ací és a on està l'interés del tema: constatar fins a quin punt nosatros, valencians que no hem estudiat mai l'occità, ni segurament l'hem sentit parlar mai, podem, no obstant, entendre'l en major o menor mida. Est és el primer dels tres vídeos que inserte al final del post.

M'he permés afegir a l'experiment dos vídeos més, obtinguts com l’anterior de YouTube (i retallats per a que no ocuparen tant d’espai): una entrevista a Francho Beltrán, llingüiste aragonés, sobre el Segon Congrés de la Llengua Aragonesa (en el que entrevistador i entrevistat parlen en aragonés), i un atre d'una televisió local de Mallorca, en el que es visita la "Fira de sa sobrassada" de Campos i s’entrevista també ad algunes persones, usant en tot  moment el mallorquí coloquial (eixe que no s’ensenya en cap lloc...)

Les varietats llingüístiques usades en els vídeos són, evidentment, pròximes a l’idioma valencià; encara que només una d’elles, el mallorquí, és considerada per la “llingüística oficial” com a part de la mateixa teòrica “llengua compartida” (a partir de la qual alguns se permeten construir conegudes entelèquies políticoideològiques).

També és cert que només una d’elles (el mateix mallorquí) goja en l’actualitat d’una vitalitat remarcable, perque tant l’occità com especialment l’aragonés se troben en franc retrocés, en un procés de susbtitució llingüística a mans del francés en Occitània, i del castellà en Aragó.

Occità i aragonés tenen en comú també que foren llengües transmeses al territori valencià després de la conquesta per Jaume I, en boca dels nous pobladors que s’instalaren en el nostre territori; encara que la percepció d’este fet quede diluïda i imperceptible entre el gran públic, en part a causa de l’escasa vitalitat i visibilitat actual d’eixos dos idiomes, i també, per l’absència d’ideologies identitàries expansives en Occitània i Aragó (tampoc en les Balears), si els comparem en el cas de Catalunya i el català.

Les situacions comunicatives dels tres vídeos són diferents, efectivament; com diverses són les situacions en les que una mateixa varietat llingüística pot resultar més o manco inteligible en funció del context, del coneiximent previ de les respectives varietats per part dels parlants, i del grau de necessitat (o receptivitat) respecte al fet comunicatiu en sí.

En qualsevol cas, este no és un experiment en validea científica (com tampoc ho són, per eixemple, les enquestes de les pàgines dels diaris en Internet), pero moltes voltes un sò escoltat val més que mil paraules escrites (i no llegides)...

Una volta visualisats, si vos abellix, podeu deixar la vostra opinió. En particular, sobre: 

-         quin dels tres vídeos heu entés millor (o per quin orde, de major a menor inteligibilitat), fins al punt de poder respondre sense dificultat a qualsevol pregunta sobre el contingut dels mateixos (a l’estil dels “listenings” en les classes de llengua anglesa).

-         quina de les tres varietats llingüístiques creeu que està més prop, o vos sona més familiar en relació al valencià que parleu en vostra casa i en els vostres amics, i si vos trobeu identificats en alguna d’elles fins a afirmar que és la vostra mateixa llengua.

-         si trobeu que, si els valencians poguérem sintonisar una televisió íntegrament en aragonés, en occità o en mallorquí, o si estes varietats s’ensenyaren sistemàticament en l’escola, la nostra capacitat d’entendre-les aumentaria ràpidament fins a l’inteligibilitat pràcticament perfecta...

-         en quin idioma parlaríeu si haguéreu de matindre una conversació en qualsevol dels protagonistes dels vídeos.

Tal volta d’esta manera pugam entendre millor a ón acaba l’estricta ciència filològica i a ón escomencen els condicionants polítics, històrics, sociològics i ideològics... 



Occità (Meteo en occitan, 30 d'abril de 2010)

Aragonés (Entrevista a Francho Beltrán)

Mallorquí (Fira de sa sobrassada a Campos, Canal 4 Mallorca)

3 oct 2010

Casp


Casp.

Casp, valencià de Carlet.

         Les cases dels nostres pobles
         tenien la clau al pany
         i el nostre poble, els hòmens,
         respectava cada clau...

Casp, cristià per devoció.

         Perque camine per terra i el blau està més amunt
         ¡Gràcies, Senyor, pels ulls!

Casp, poeta.

Va nàixer
perque calia.
Ningú no ha sabut mai el dia.

Valéncia és el nom
La pàtria és presència i essència.

I yo estic i estaré
a on ella està.
Soc, tant si vull com si no vull,
¡que sí que vull!
valencià.

Casp, soci número 18 d’Acció Nacionalista Valenciana.

Casp, soldat de l’eixèrcit de la República.

Casp i el 7 d’octubre. Dia nacional de casa Casp: el sant de la seua dòna Roser, el natalici dels dos, i l’aniversari de boda.

Casp. Anys 40. Postguerra i franquisme omnipresent. Editorial Torre. Generositat no corresposta.

Casp i Adlert, Adlert i Casp. En defensa de la llengua valenciana.

“La llengua valenciana en qué escric, no és una gratuïta invenció meua per originalitat, sinó una ben meditada acceptació de l’obra que Miquel Adlert Noguerol ve realisant des de fa molts anys, en estudi conscienciós i en treball seré, per a acostar la llengua escrita i la parlada pel poble valencià...”

Casp, 1978. Revista Murta. Una llum de cinc anys entre dos foscors inacabables.

Casp, president de Lo Rat Penat.

Casp. Normes d’El Puig.

Casp. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Casp. Diputat sense vocació.

Casp. Consell Valencià de Cultura. Vot en contra del “Dictamen” sobre el conflicte llingüístic.

“És incomprensible que aquelles persones o colectius que explícitament neguen o descategorisen l’existència específica de la llengua valenciana, puguen integrar-se en una institució codificadora d’una llengua en la que evidentment no creuen”.

Casp. Entrada i eixida de la AVL.

“El govern hauria d’haver ajudat a la RACV, pero el cas és que l’AVL s’ha fet. L’ha feta qui mana, i mana perque els valencians els hem posat ahí. Les Corts Valencianes han fet una AVL perfectament llegal, en categoria oficial. Una vegada feta, ¿qué passa? Yo diguí que no se fera. Yo també volia que no estiguera Franco, pero Franco estava i yo tenia que continuar vivint. Si no s’entra en l’AVL no es pot fer res. Des de dins sí se pot fer alguna cosa, s’ha de fer des d’ahí. [...] Yo no he segut mai partidari de deixar de fer; i si no entre, deixe de fer. Això està clar. [...] Anem a supondre que l’AVL mamprén i veus que les possibilitats que tens són tan minses que no... Puix te’n vas. Ningú te priva de que te’n vages. I yo això ho vaig advertir: Si yo no veig una actuació valencianista de l’AVL, me n’aniré i faré una declaració pública de per qué me’n vaig...”


El pròxim dijous, 7 d’octubre, dia nacional de Casp, a les 6 de la vesprada, tenim una cita en un racó de la ciutat de Valéncia.

Un racó dedicat a un poeta que, sense tal volta voler ser res més que això, hagué de prendre generosament la responsabilitat de liderar el moviment de recuperació cultural i llingüística (i política...) de la seua volguda pàtria valenciana, quan molts atres fallaren o se’n desentengueren. 

En erros i encerts, en llums i ombres, admirat per uns i odiat per atres... pero en definitiva, un ser humà íntegre que va voler canviar, per a be, el seu món més immediat.

Simplement per tot això, i també com a reconeiximent per mantindre’s fidel als seus ideals en les circumstàncies més adverses, i també perque hui pensem com pensem gràcies a persones com ell... si les nostres obligacions no nos ho impedixen, En Xavier Casp i Verger se mereix que no faltem a la cita. 


No caldrà passar llista.


Sempre tinc la companyia
de la mort,
entendrint-me l’esperança
des del goig
de guanyar-me cada frut
que me costa cada flor...
¿I per qué
només viu lo que se mor?...



(gràcies a Mª Jesús i a Rafa per inspirar-me, directament o indirectament, este senzill post, escrit un poc d’arrapa i fuig)