3 oct. 2010

Casp


Casp.

Casp, valencià de Carlet.

         Les cases dels nostres pobles
         tenien la clau al pany
         i el nostre poble, els hòmens,
         respectava cada clau...

Casp, cristià per devoció.

         Perque camine per terra i el blau està més amunt
         ¡Gràcies, Senyor, pels ulls!

Casp, poeta.

Va nàixer
perque calia.
Ningú no ha sabut mai el dia.

Valéncia és el nom
La pàtria és presència i essència.

I yo estic i estaré
a on ella està.
Soc, tant si vull com si no vull,
¡que sí que vull!
valencià.

Casp, soci número 18 d’Acció Nacionalista Valenciana.

Casp, soldat de l’eixèrcit de la República.

Casp i el 7 d’octubre. Dia nacional de casa Casp: el sant de la seua dòna Roser, el natalici dels dos, i l’aniversari de boda.

Casp. Anys 40. Postguerra i franquisme omnipresent. Editorial Torre. Generositat no corresposta.

Casp i Adlert, Adlert i Casp. En defensa de la llengua valenciana.

“La llengua valenciana en qué escric, no és una gratuïta invenció meua per originalitat, sinó una ben meditada acceptació de l’obra que Miquel Adlert Noguerol ve realisant des de fa molts anys, en estudi conscienciós i en treball seré, per a acostar la llengua escrita i la parlada pel poble valencià...”

Casp, 1978. Revista Murta. Una llum de cinc anys entre dos foscors inacabables.

Casp, president de Lo Rat Penat.

Casp. Normes d’El Puig.

Casp. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Casp. Diputat sense vocació.

Casp. Consell Valencià de Cultura. Vot en contra del “Dictamen” sobre el conflicte llingüístic.

“És incomprensible que aquelles persones o colectius que explícitament neguen o descategorisen l’existència específica de la llengua valenciana, puguen integrar-se en una institució codificadora d’una llengua en la que evidentment no creuen”.

Casp. Entrada i eixida de la AVL.

“El govern hauria d’haver ajudat a la RACV, pero el cas és que l’AVL s’ha fet. L’ha feta qui mana, i mana perque els valencians els hem posat ahí. Les Corts Valencianes han fet una AVL perfectament llegal, en categoria oficial. Una vegada feta, ¿qué passa? Yo diguí que no se fera. Yo també volia que no estiguera Franco, pero Franco estava i yo tenia que continuar vivint. Si no s’entra en l’AVL no es pot fer res. Des de dins sí se pot fer alguna cosa, s’ha de fer des d’ahí. [...] Yo no he segut mai partidari de deixar de fer; i si no entre, deixe de fer. Això està clar. [...] Anem a supondre que l’AVL mamprén i veus que les possibilitats que tens són tan minses que no... Puix te’n vas. Ningú te priva de que te’n vages. I yo això ho vaig advertir: Si yo no veig una actuació valencianista de l’AVL, me n’aniré i faré una declaració pública de per qué me’n vaig...”


El pròxim dijous, 7 d’octubre, dia nacional de Casp, a les 6 de la vesprada, tenim una cita en un racó de la ciutat de Valéncia.

Un racó dedicat a un poeta que, sense tal volta voler ser res més que això, hagué de prendre generosament la responsabilitat de liderar el moviment de recuperació cultural i llingüística (i política...) de la seua volguda pàtria valenciana, quan molts atres fallaren o se’n desentengueren. 

En erros i encerts, en llums i ombres, admirat per uns i odiat per atres... pero en definitiva, un ser humà íntegre que va voler canviar, per a be, el seu món més immediat.

Simplement per tot això, i també com a reconeiximent per mantindre’s fidel als seus ideals en les circumstàncies més adverses, i també perque hui pensem com pensem gràcies a persones com ell... si les nostres obligacions no nos ho impedixen, En Xavier Casp i Verger se mereix que no faltem a la cita. 


No caldrà passar llista.


Sempre tinc la companyia
de la mort,
entendrint-me l’esperança
des del goig
de guanyar-me cada frut
que me costa cada flor...
¿I per qué
només viu lo que se mor?...



(gràcies a Mª Jesús i a Rafa per inspirar-me, directament o indirectament, este senzill post, escrit un poc d’arrapa i fuig)


4 comentarios:

Anónimo dijo...

L'esperança nos creix quan podem llegir pàgines com esta. Gràcies.
Una cabanyalera.

Billy dijo...

Sempre present al nostre cor i anima En Xavier Casp,fill de Valencia per sempre.

PEPET D'ARIMATEA dijo...

MASCLET TENS, EN DIFERÈNCIA, EL MILLOR BLOG DEL VALENCIANISME.ENHORABONA. VIXCA VALÉNCIA LLIURE

Anónimo dijo...

Per què no poses la cronologia completa. Estaria bé que per una vegada no triàreu només les coses que més vos interessen.

El senyor Casp, juntament amb Adlert, va crear l'Editorial Torre, que va promoure la llengua pròpia a la València dels 60 sí, però una llengua que seguia no només la normativa fabriana, sinó que apostava decididament per les formes més convergents.

D'altra banda este treball el té més que reconegut (en la mesura que se solen reconéixer les coses en este país). En tots els llibres de text de valencià apareix, i jo recorde al meu professor de literatura valenciana de 2on de batixllerat (Josep Palomero) insistint en la importància de la iniciativa editorial Casp-Adlert que a la repressa literària en un panorama dessolador.

De fet, van ser Casp i Adlert els qui va alliçonar a una sèrie de valencianistes un poc més joves en el "catalanisme" més decidit. I Adlert va inventar allò de "comunitat catalànica". I sense ells possiblement no haguera existit el Fuster que va existir (ideològicament), o Eliseu Climent seria ara membre de la RACV, o vés a saber on estaria.

Òbviament ell no va inventar el catalanisme valencià, però va ser decisiu per a donar-lo a conéixer i convertir-lo en una opció "viva".

D'altra banda, respecte que en un moment determinat decidira "canviar de jaqueta", pel motius que foren, i readaptara (traduïra del "català" al "valencià"?) tota la seua producció literària a la nova normativa que s'inventà ex novo. Una normativa que va tallar amb tota la producció escrita valenciana dels últims cinquanta anys i en la pràctica només ha servit per a bloquejar la promoció de l'ús públic del valencià i, en general, crear polèmica amb tot el que té a veure amb el valencià; de manera que sense la seua inestimable col·laboració els que estan en contra de l'ús del valencià (que n'hi ha molts) no ho tindrien tant fàcil per a embolicar i frenar qualsevol iniciativa seriosa.