6 sept. 2008

La Senyera a través del temps (II)


Fa llàstima comprovar cóm, encara hui, el desconeiximent i la intoxicació intencionada provoquen, entre un sector dels valencians, un rebuig quasi irracional cap a la Senyera.

Una de les
objeccions que solen aduir-se, és que la Senyera és de creació o invenció molt moderna, i per tant, carix del més absolut valor històric. Deixant a part als científics que continuen creent que la Senyera coronada sobre franja blava se la inventà el mateix Franco (l'incultura no és patrimoni exclusiu de ningun grup social en particular), alguns investigadors, com Pere Maria Orts (actualment acadèmic de l'AVL), en "Història de la Senyera al País Valencià", pontificaven en els turbulents anys 70 del passat segle que la corona es va afegir a les barres a mitant segle XIX.

Sobre esta obra particular, hi ha un chicotet estudi, el redactor del qual no és precisament sospitós de "blaverisme", que es pot consultar
ací, i que desmonta de forma excelent les teories d'Orts (encara que en atres qüestions reflectides en el dit escrit pugam no estar d'acort, com vorem més avant).

No obstant, la discusió venia d'antic. Josep Giner, en un escrit en la revista "El Camí" de novembre de 1933, dia, sense més base que la seua imaginació i les seues conjectures, que la franja blava era simplement una tela adicional ("un drap blavós") que es va usar en un moment donat (també, segons ell, en el segle XIX) per a poder cosir les barres al pal, i que després se va perpetuar en les següents banderes que es varen confeccionar.

L'articul fon contestat enèrgicament poques semanes després, en la mateixa revista "El Camí" per En Nicolau Primitiu Gómez Serrano, i la cosa quedà ahí. Podem llegir un extracte d'estos texts, per eixemple, en el llibre
Nicolau Primitiu i Valéncia. Treballar, persistir, esperar, de l'Editorial L'Oronella (2003).

Com a trista curiositat, he de dir que el mencionat panflet anti-senyera de Josep Giner, el vaig poder llegir per primera volta en el meu llibre de "valencià" de COU, en el que anava inocentment (hahaha) inclòs com a eixemple de literatura periodística dels anys 30; i naturalment, sense incloure a continuació la raonada contestació d'En Nicolau Primitiu.

(i yo em pregunte: ¿quants chiquets, que no eren tan perspicaços ni tan incrèduls com yo, s'hauran cregut l'opinió infundada d'este senyor, simplement per haver-la vista arreplegada en el seu llibre de valencià, sense major comentari crític?)

També està el famós opúscul "El blau en la Senyera" de Joan Fuster, molt més breu que la "Història..." de Pere Maria Orts, pero prou més directe en la redacció i, almenys en lo que toca a l'orige de la nostra bandera (per ad ell, com no es cansa de repetir, a soles de la Ciutat de Valéncia), més equànim i ajustat a lo que pareix la realitat històrica.

És a dir, que la Senyera coronada naix del privilegi de Pere II de Valéncia, el Cerimoniós, que va voler premiar la llealtat de Valéncia front a les tropes invasores castellanes de Pedro el Cruel durant la Guerra dels dos Peres (1356-1369), en un privilegi que establia la costum de pintar una corona sobre la L cada volta que s'escriguera el nom de Valéncia, i que afegia la corona al senyal real de quatre barres roges sobre fondo groc, com a símbol de la Ciutat i per extensió (com tindrem oportunitat de vore) del Regne de Valéncia.


No es conserva el document original d'este privilegi (sí, en canvi, un atre molt paregut de la bandera de Burriana de 1348, contemporànea de la Senyera, composta també per les quatre barres i una franja blava vora el pal, pero en tres corones), pero el canvi el demostra l'acort de 1377 del Consell de la Ciutat que, per a renovar els sagells de l'administració municipal, que encara tenien, no ya el senyal real de les quatre barres, sino el més antic, d'una ciutat emmurallada que representava a Valéncia, determina:
«E haüd parlament sobre les coses desús escrites, lo dit Consell, pensant que los sagells de les corts dels ordinaris de la dita Ciutat no havia convinents en encara deguts senyals, com en cascú d'aquells hagués senyal d'edificis a forma d'una Ciutat.

E és cert que·l senyal per los molt alts senyors Reys d'Aragó atorgat e confermat a la dita ciutat era e és lur propri senyal de bastons o barres grogues e vermelles.
E axí apparia en dues coses: la primera, en les banderes e penons e altres armes antigues de la dita ciutat, e la segona, en los sagells antichs del consell de la dita Ciutat.

Per tal, lo dit Consell, deliberadament e concordant, tench per be e volch e proveí que·ls ordinaris e escrivans de les dites corts deposats los dits senyals e sagells veylls dessús dits, e aquells trencats quan los novells sagells deiús contenguts los seran liurats, facen senyal e usen del dit senyal Real axí com a propi del senyor Rei, per lo qual e per autoritat del qual tenen e regexen lurs officis e axí com a senyal encara de la dita Ciutat en la qual fan regiment o exercici [...]

Açò, enadit que en lo senyal Real de cascun dels dits cinch sagells, al cap subirà sia feta corona, per dues raons, la primera car la dita ciutat és cap de Regne majorment, e la segona car lo molt alt senyor Rey, ara regnant, per son propri motiu e sa mera liberalitat, tenint-se així com fon sa mercé per molt servit de la dita ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada, specialment en los setges, e pus principalment en lo segon e derrer d'aquells tenguts sobre aquella per lo dit rey de Castella, enadí la dita corona al dit senyal, e per maior certificació e memòria lo dit senyor ladonchs e de ladonchs a ençà contínuament en les sues Reyals letres que ell signa de sa mà, ço és, en lo seu títol on se diu Rey d'Aragó, de Valéntia ctr. en la L que és mijana letra d'aquest nom Valéntia pinta de sa mà una corona...
»
(Manual de Consells. S'ha afegit l'accentuació i la puntuació, i senyalat certes frases per a facilitar la llectura)
La primera constància escrita que ha quedat per a la posteritat, de que este canvi en les armes de Valéncia es féu visible, no a soles en els escuts, sagells o monedes, sinó també en la bandera (com en Burriana) és un atre acort del Consell de 1449 en el que es decidix fer una nova bandera:
«attenents [que] la bandera d'or e flama que la ciutat tenia fos squiurada e gastada, per tal proveïren ne fos feta una nova consemblant d'aquella, emperò ab corona» (Manual de Consells)
El mateix Jaume Roig, en el seu Spill o Libre de les dònes (1460), també arreplegava este fet històric del canvi en els símbols valencians (l'afegit de la corona sobre les barres roges i grogues):
«...lo seu rei Pere [...] com pus lleal / la coronà, / i li donà / com molt l’amara, / sola portara / en sa bandera, / penó, senyera / o altres senyals / armes reals / soles pintades / no gens mesclades / ab lo passat: / lo camp daurat / vermells bastons / sobre els cantons / d’or coronat».
No obstant, els portolans, antics mapes que s'usaven per a la navegació marítima i dels que la Corona d'Aragó era bona productora, ya mostraven des del principi del segle XV quina era la bandera de Valéncia. El primer portolà conegut en el que apareix la bandera en corona és un anònim datat en 1410, que estigué en la Cartoixa de Vall de Crist (Altura) fins a la desamortisació de Mendizábal, i que ara està custodiat en la Bilbioteca Nacional de França:

Es pot fer clic per a vore l'image a major tamany. A continuació inserte una ampliació de la zona a on se troba Valéncia, en la que es veu onejant una Senyera coronada:

A partir d'este moment, trobem una gran quantitat de portolans que mostren, sobre la ciutat de Valéncia com a cap del Regne, la senyera coronada sobre franja blava (de la mateixa forma que mostren, per eixemple, la bandera de Castella i Lleó sobre Toledo, Valladolit o Sevilla; la de Portugal sobre Oporto i Lisboa; o la bandera francesa de les tres flors de lis sobre París o Lyon): son els de Macià de Viladesters (1413), Beccario (1426), Vallseca (1439), Roselli (1466 i 1468), Benincasa (1473), Canepa (1489), Olives (1538 i 1552), Penadés (1556) o Martines (1570, 1572 i 1578), entre atres (feu clic per a vore-los ampliats):

Portolà de Battista Beccario (1426)

Portolà de Petrus Roselli, o Pere Rossell (1468)

Portolà de Gratiosus Benincasa (1473)

Portolà de Joan Martines (1570)

Ya sabeu: a partir d'ara, que ningú vos diga que la blavera se la inventà Franco sense que li contesteu com és menester: educadament i en arguments.

No hay comentarios: