27 sept. 2008

Sobre el nom de la nostra terra (I)


Açò d'estudiar i treballar simultàneament, ademés de no ser massa bo per a la salut, reduïx dràsticament el temps i les ganes de dedicar-te a coses més "ocioses", com per eixemple anar escribint en el blog... pero be, farem lo que podrem.

Hui que tinc un momentet, m'abellix parlar d'un atre dels temes estrela en que els valencians solem gastar el nostre valuós temps. Que no és atre que l'àrdua tasca de decidir cóm dir-li, en certa "propietat", ad eixe trosset maravellós de terra que s'estén poc més o manco entre les ciutats de Vinaròs i Oriola, sense que ningú s'escarote o s'esgarre les vestidures.

El tema ve molt be al cas, perque la prensa valenciana porta unes quantes semanes fent-se ressò de certa tendència dins del socialisme valencià que, pareix ser, desijava un canvi en la denominació del partit. És dir, canviar allò de Partit Socialista del País Valencià, per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana o, simplement, Partit Socialista Valencià o Partit dels Socialistes Valencians. La tendència devia ser minoritària, o han acabat espantant-se, perque la qüestió s'ha votat en el XI Congrés Nacional del PSPV-PSOE que està celebrant-se en estos moments, i s'ha desestimat el canvi per àmplia majoria.

Per a obrir boca, val la pena reproduir ací la lletra d'una cançoneta de Bernardí i el seu grup, que es va popularisar a final dels anys 70 del segle passat per a promoure entre els valencians el sentiment favorable a l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. L'archiu d'àudio de la cançó és fàcilment trobable en la xàrcia, per a qui li puga interessar com a document sonor plenament definitori d'una época (no crec que a estes altures hi haja problemes de drets d'autor). La lletra diu aixina:

Caminem tots de la mà per esta terra,
treballem en ella tots els valencians.
Fem la pau i no la guerra,
i viurem com a germans!

Caminem, i anem fem Pàtria cada dia,
i afirmem la nostra Nacionalitat.
Demanem l'autonomia
i la Generalitat!

Valencians, anem fent Pàtria cada dia;
valencians, que tots sentim adoració
per les terres de Valéncia, Alacant i Castelló!

Caminem portant ben alta la Senyera
i lluitem en el treball i en el carrer,
perque el Regne de Valéncia
molt gran el tenim que fer.

Valencians, anem fent Pàtria cada dia;
valencians, que tots sentim admiració
per les terres de Valéncia, Alacant i Castelló!


Parlem tots en el País la nostra llengua
i tindrem pronte la gran satisfacció
d'aconseguir l'autonomia
per a la nostra Regió.


Demanem l'autonomia
per a la nostra Regió!!

D'entrada, deixant a banda la major o menor qualitat de la lletra, resulta admirable que, encara en 1978 (que és quan va sorgir la cançó), en la Batalla de Valéncia a punt d'esclatar, se pugueren barrejar sense problemes térmens com Regne, País, Nacionalitat, Pàtria o Regió; tots, naturalment, per a referir-se a la mateixa cosa innomenable.

Com és natural, no apareix per cap de lloc això de la Comunitat (invent d'última hora, com sabem, per a desbloquejar l'aprovació de l'Estatut, ya en 1982).

Tampoc, per supost, lo del Levante, infame denominació per a tot aquell valencià (siga d'un o atre signe) mínimament conscient de la seua història i personalitat, pero que goja encara de gran predicament, no a soles en Madrit i Castella en general, sino també entre aquells valencians (significativament, els alacantins) que no porten massa be això de que el mateix gentilici de valencià servixca per a la ciutat i per al regne-país-comunitat-regió-nacionalitat.

Veent cóm estava el tema, no és d'estranyar que el preàmbul i l'artícul primer de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per fi el 1982, continga un llarc circunloqui per a justificar la personalitat diferenciada dels valencians i la forma oficial finalment triada (en realitat, inventada) per a referir-se ad ella: Comunitat Valenciana. Reproduïm abdós texts en l'ortografia original en que varen ser escrits (les Normes del Puig, per als desmemoriats), en el número 74 del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de 15 de juliol de 1982 (senyale en roig les variades denominacions que s'utilisen per a referir-se al territori o al poble valencià):

PREAMBUL

El present Estatut constituix la manifestacio de la voluntat autonomica del poble de les provincies valencianes, despres de la seua etapa preautonomica, a la qual va accedir en virtut del Real Decret-llei deu/mil noucents setantahuit, pel qual es creava el Consell del Pais Valencia.

Aprovada la Constitucio espanyola, es, en son marc, on la tradicio valenciana provinent de l'historic Regne de Valencia es troba la concepcio moderna del Pais Valencia, donant arige [sic] a l'autonomia valenciana com a integradora de les dos corrents d'opinio que emmarquen lo valencia en un concepte cultural propi en l'estricte marc geografic que compren.



TITUL PRIMER

La Comunitat Valenciana

Articul primer.

U. El poble valencia, historicament organisat com a Regne de Valencia, es constituix en Comunitat Autonoma, dins de la indissoluble unitat de la nacio espanyola, com a expressio de la seua identitat historica i en l'eixercici del dret d'autogovern que la Constitucio reconeix a tota nacionalitat, en la denominacio de Comunitat Valenciana.

Els dos paràgrafs del preàmbul original, en chicotets canvis i redactats en temps passat s'inclogueren també en el Preàmbul de la reforma estatutària aprovada en 2006, mentres que l'artícul primer fon retocat llaugerament, eliminant l'adjectiu "indissoluble" i fent més clara la referència a la "identitat diferenciada com a nacionalitat històrica". La famosa qüestió de noms, per tant, se manté inalterada.

En el pròxim viage tornarem als inicis (escomençarem res manco que en els Furs) i anirem repassant com se referien els nostres antepassats a esta santa terra quan els era menester.

No hay comentarios: