El "home
del temps", en este cas, parla occità, i ací és a on està l'interés del
tema: constatar fins a quin punt
nosatros, valencians que no hem estudiat mai l'occità, ni segurament l'hem
sentit parlar mai, podem, no obstant,
entendre'l en major o menor mida. Est és el primer dels tres vídeos que
inserte al final del post.
M'he permés
afegir a l'experiment dos vídeos més, obtinguts com l’anterior de YouTube (i
retallats per a que no ocuparen tant d’espai): una entrevista a Francho
Beltrán, llingüiste aragonés, sobre el Segon Congrés de la Llengua Aragonesa (en el que entrevistador i entrevistat parlen en aragonés), i un atre d'una
televisió local de Mallorca, en el que es visita la "Fira de sa
sobrassada" de Campos i s’entrevista també ad algunes persones, usant en
tot moment el mallorquí coloquial (eixe que no s’ensenya en cap lloc...)
Les varietats
llingüístiques usades en els vídeos són, evidentment, pròximes a l’idioma
valencià; encara que només una d’elles, el mallorquí, és considerada per la
“llingüística oficial” com a part de la mateixa teòrica “llengua compartida” (a
partir de la qual alguns se permeten construir conegudes entelèquies políticoideològiques).
També és cert
que només una d’elles (el mateix mallorquí) goja en l’actualitat d’una
vitalitat remarcable, perque tant l’occità com especialment l’aragonés se
troben en franc retrocés, en un procés de susbtitució llingüística a mans del
francés en Occitània, i del castellà en Aragó.
Occità i
aragonés tenen en comú també que foren llengües transmeses al territori
valencià després de la conquesta per Jaume I, en boca dels nous pobladors que
s’instalaren en el nostre territori; encara que la percepció d’este fet quede
diluïda i imperceptible entre el gran públic, en part a causa de l’escasa
vitalitat i visibilitat actual d’eixos dos idiomes, i també, per l’absència
d’ideologies identitàries expansives en Occitània i Aragó (tampoc en les Balears), si els comparem en
el cas de Catalunya i el català.
Les situacions
comunicatives dels tres vídeos són diferents, efectivament; com diverses són
les situacions en les que una mateixa varietat llingüística pot resultar més o
manco inteligible en funció del context, del coneiximent previ de les
respectives varietats per part dels parlants, i del grau de necessitat (o receptivitat)
respecte al fet comunicatiu en sí.
En qualsevol
cas, este no és un experiment en validea científica (com tampoc ho són, per eixemple, les enquestes de les
pàgines dels diaris en Internet), pero moltes voltes un sò escoltat val més que mil
paraules escrites (i no llegides)...
Una volta
visualisats, si vos abellix, podeu
deixar la vostra opinió. En particular, sobre:
-
quin dels tres
vídeos heu entés millor (o per quin orde, de major a menor
inteligibilitat), fins al punt de poder respondre sense dificultat a qualsevol
pregunta sobre el contingut dels mateixos (a l’estil dels “listenings” en les
classes de llengua anglesa).
-
quina de les
tres varietats llingüístiques creeu que està més prop, o vos sona més
familiar en relació al valencià que parleu en vostra casa i en els vostres
amics, i si vos trobeu identificats en
alguna d’elles fins a afirmar que és la vostra mateixa llengua.
-
si trobeu que,
si els valencians poguérem sintonisar una televisió íntegrament en aragonés, en
occità o en mallorquí, o si estes varietats s’ensenyaren sistemàticament en l’escola, la nostra capacitat d’entendre-les
aumentaria ràpidament fins a l’inteligibilitat pràcticament perfecta...
-
en quin idioma
parlaríeu si haguéreu de matindre una conversació en qualsevol dels
protagonistes dels vídeos.
Tal volta
d’esta manera pugam entendre millor a ón acaba l’estricta ciència filològica i
a ón escomencen els condicionants polítics, històrics, sociològics i
ideològics...
Occità (Meteo en occitan, 30 d'abril de 2010)
Aragonés (Entrevista a Francho Beltrán)
Mallorquí (Fira de sa sobrassada a Campos, Canal 4 Mallorca)
12 comentarios:
aragones, occita, mallorqui
me sona mes prop l'aragones
no em trobe identificat en cap de les tres.
seria facil lo de la tv
parlaria en valencia.
Passe a donar-te la meua opinió al respecte:
- La inteligibilitat dels videos visualitzats ha segut pel mateix orde que estan penjats. Sent, per a la meua sorpresa, l'occità el més paregut al valencià que jo parle i la seua fonètica. L'aragones em sembla una varietat massa castellanitzada fonèticament i encara que conserva molt de vocabulari comú al conjunt de parles occitano-romanes, no deixa de pareixer-me un quasi castellà. El mallorquí m'ha paregut menys inteligible des del pla fonètic; s'ha de tindre en compte que la seua varietat està més prop ad aquella parlada al catala or., al provençal i al valencià d'alguns llocs de La Marina.
- Respecte a la segona qüestió em de tindre en compte que dins del sistema lingüístic tenen cabuda diferents modalitats influenciades molt fortament per llengües diferents que li són entorn degut, com tots sabem, a la manca d'una koiné, d'una unitat política i una separació real entre diferents estats "nacionals". Tot i això em sent perfectament identificat ab totes i cadascuna de les varietats representades, peró més amb la primera que sembla ser un llenguadocià ab la fonètica que cal, sense afrancesar.
- La tercera qüestió cau pel seu propi pes. Que ningú s'enganye: ni castellans ni francesos permetran mai que la nostra nació, de Gueret a Guardamar i de Bordeus a La Garda tinguen qualsevol cosa en comú que puga fer tremolar allò que han estat bastint des de fa 800 anys.
- La inteligibilitat amb un llenguadocià és superior al 90% i açò en lingüística es considera com a una evidència de que estem parlant d'una mateixa llengua. Ab altres varietats del domini supose que hi hauriem de tindre en compte condicionants com les isogloses, la proximitat ab altres dominis (gascó respecte del basc, auvernyat i llemosí respecte del francés, aragonés respecte del castellà), dialectes per construcció política (valencia/catala).
Peró sempre fugint de la particularitat i encastrant el valencià en el seu correcte marc cultural: l'Occitano-romà.
Pot ser l'aragones tinga mes castellanismes, es veritat que el occita tambe el puc entendre molt be i en manco castellanismes, L'aragones pot ser siga mes paregut en la forma de parlar l'entonacio etc, encara que l'occita te moltes mes paraules afins al valencia.
http://www.youtube.com/watch?v=6UzwWh91UVc
no se si es vora este video, es de la televiso galega. Yo ho entenc perfectament. ¿es la mateixa llengua tambe?
Carlos Figueiras do MDL na TV Galicia
pudeu trobar-lo al YOU TUBE.
Benvolgut masclet, que nos pots dir de les jornades de l'AELLVA d'enguany?
Moltes gràcies
Pepet, de les jornades de l'Aellva vos puc dir lo que segurament ya sabreu: que seran entorn del tema "VIAGERS, AVENTURERS I DESCOBRIDORS VALENCIANS", que les conferències estaran a càrrec de lo milloret del nostre panorama lliterari actual, i que es celebraran en la Biblioteca Valenciana (Monasteri de Sant Miquel i els Reis de Valéncia C.) del 8 a l'11 de novembre.
Recordar que l'entrada és lliure, i si sou alumnes de la UPV podreu obtindre un crèdit de lliure elecció per la vostra assistència.
Per a qui estiga molt interessat en el tema, està en imprenta un llibre que arreplega els estudis complets dels estudiosos participants en les jornades (que eixirà a la venda a un preu prou assequible). Este llibre s'obsequiarà a tots als assistents al Sopar dels Escritors d'enguany, que es celebrarà el divendres següent.
Per a més informació podeu visitar la pàgina dedicada a les jornades en la web de l'Aellva.
Així mateix, ací podeu vore el cartell de les jornades, en el que s'explica també el programa del Sopar dels Escritors (si lo que vos interessa és el menú, pregunteu :D)
A Billy i Joan, moltes gràcies per la vostra opinió. Vos contestaré d'ací a poc en un poquet més de tranquilitat.
Bo, lo promés és deute. Ara que tinc la tranquilitat i el temps lliure de qui treballa per a l'empresa en més persones en nòmina de tot el país (espere que per poc de temps) ya no tinc excusa per a contestar-vos una miqueta millor...
U dels motius que solen alegar-se per a considerar al valencià la mateixa llengua que el català (en realitat, un dialecte del català, per molt que alguns vullguen fer-nos vore que l’actual subordinació real i efectiva no és més que una amable coordinació), i que resulta de lo més convincent per a alguns dels nostres paisans, és que un valencià i un català poden mantindre una conversació mijanament normal sense haver de canviar de llengua; cosa que no ocorre, evidentment, si intentem parlar en valencià en un castellà d’Albacete o en un murcià que no hagen visitat Valéncia més que per a fer turisme.
Això, en ser evident en llínees generals (per molt que la capacitat comunicativa siga variable segons el context, la varietat dialectal dels parlants i el nivell de coneiximent passiu de la varietat llingüística de l’atre interlocutor), no és res més que lo que passa entre moltes varietats llingüístiques pròximes, com el gallec i el portugués entre sí, o també el noruec, el suec i el danés, que són considerades sense massa problemes com a llengües independents, encara que íntimament relacionades, i en una varietat llingüística originària comuna o“matriu” que sol ser més unitària com més retrocedim en el temps (ya tinguérem l’oportunitat de comentar estes coses fa un temps).
De tal forma que l’inteligibilitat llingüística (una forma més tècnica de nomenar el fenomen) no és sino una condició més per a determinar les fronteres llingüístiques; pero no l’única.
Per a no fer-ho més llarc: la nostra història lliterària tradicional, des dels primers testimonis escrits en valencià fins a la Renaixença, s’ha caracterisat per dos fets indiscutibles:
- l’afirmació d’una consciència no dialectal de parlar una llengua, la llengua valenciana, aixina nomenada tant pel poble pla com pels nostres més insignes lliterats, independent i sobirana i considerada en un mateix peu d’igualtat respecte a unes atres llengües, com el castellà, el català, el portugués, l’anglés o el llatí (testimonis n’hi ha un fum, i no cal tornar a recordar-los);
- lo que no impedia una consciència de germanor en varietats llingüístiques més pròximes (el català i el mallorquí, pero també el provençal o el llemosí) que en determinats moments de la nostra història durien a uns usos lliteraris imitadors de la varietat llingüística considerada “més prestigiosa” (el provençal, en els albors de la nostra lliteratura escrita, i el català, sobre tot en el sigle XX), mentres que en uns atres moments seria el valencià el model llingüístic prestigiós que tendien a imitar el restant de varietats (lo habitual durant la major part de la nostra història llingüística).
El problema d’este fet és que hui, rallant en 2011, això resulta de difícil visualisació per al valencià mig. Si els valencians, gràcies a la difusió, des de fa més de vint anys, de les emissions de TV3, estan perfectament aveats a entendre eixa varietat llingüística, no ocorre lo mateix en el mallorquí: un desconegut absolut per a la major part dels valencians, que és, teòricament, la mateixa llengua que el valencià, pero que en llínees generals, segons contexts i situacions, i com podem vore en els vídeos, pot resultar molt més dificil d’entendre per a un valenciaparlant que l’occità o l’aragonés, que es consideren “llengües diferents” a la nostra.
El fet, com comente, que la vitalitat actual de l’aragonés i l’occità siga molt precària, i el desconeiximent de cóm sona el mallorquí real és casi absolut, fa que molts valencians no tinguen present que en el nostre sistema llingüístic més propenc hi ha més vida més allà del català. I, per tant, que el català no és orige i mida de totes les coses, sino un més, un igual entre iguals.
Més encara, quan prenint com a hostage eixa suposta germanor, lo que es fa realment és sometre a la llengua valenciana (onomàsticament, pero també ortogràficament, lèxicament, sintàcticament o morfològicament) a un buidat de totes les seues característiques particulars; i més encara, quan s’utilisa com a excusa per a borrar, no ya la llengua valenciana de l’existència, sino al mateix poble o nació dels valencians.
Per tant: a mi em pareix molt be que el valencià siga enquadrat en el seu marc cultural més immediat –això que sol nomenar-se “diasistema occitanorromà”-, al nivell del diasistema galaicoportugués o l’escandinau. Això patentisaria, ademés, que el poble català, o la llengua catalana, no tenen la patent ni són el principi i raó de ser de res, cosa que sabem que els horrorisa, pero que hauria de quedar mijanament clara d’una volta per totes, vists els nefasts resultats que la visió catalanocèntrica de la nostra existència ha causat i causa al nostre poble.
I que alguns valencians amistosos vullguen continuar en eixa tradició de germanor en atres pobles no em pareix malament, si és que la necessiten imperiosament per al seu desenroll personal. Pero que quede clar: el meu germà és el meu germà, i yo soc yo. Per dir-ho en una analogia un poc d’anar per casa: si el meu germà me demanara un dia que se’m vol cosir a la gepa perque li agradaria compartir en mi el quarto de bany, el meu lloc de treball i la meua parella, ya sabeu a ón l’enviaria, i a ón l’enviaríem tots, per molt germà nostre que fora. Puix això mateix.
Per això, Joan, yo crec que s’ha de ser més realiste. Les particularitats, en el nostre cas, no s’inventen: són el resultat de huit sigles d’evolució històrica. Eixa “nació” que tu dius, no deixa de ser una construcció mental erudita, i la realitat la desment: tant històricament com sociològicament. Deixem les construccions erudites i les entelèquies per als de sempre, i anem a unir-nos tots per lo que sempre hem estat units, en 2011 com en 1411: pel sentiment de ser valencians. I les germanors, totes les que vullgau: pero cascú en sa casa i Deu en la de tots.
Amen,i el sentit comu parla i se va fer natural.
Soc valencia i punt.
Compareu-lo al parlar de la Franja i opineu.
http://www.youtube.com/watch?v=CPpG5wriPY0
Bé, si sentiu parlar català occidental i aragonés descobrireu que el valencià apitxat és una barreja d'estes dos variants.
Al video podeu veure una noia de Fabara(Saragossa), a la Franja d'Aragò, veureu com parle molt paregut a com parleu a la provincia de Valéncia.
https://m.facebook.com/story/graphql_permalink/?graphql_id=UzpfSTc1NTkwMzg4ODpWSzo3MzMwNDM0MjA4MDg3MTk%3D
Publicar un comentario