Aportem ací dos pintures, separades uns doscents anys en la seua eixecució, pero que reflectixen clarament l'existència de la Senyera coronada sobre franja blava uns quants anys abans del moment que alguns investigadors (Pere Maria Orts en Història de la Senyera al País Valencià, i recentment Pau Viciano en el llibre Barres i corones) han fixat com el de la configuració de la nostra Senyera tal com la coneixem (en corona sobre franja blava vora el pal), basant-se, segons ells, en que no hi ha testimonis concloents que demostren la seua existència anterior a 1876.
L'informació i les imàgens estan preses de les obres La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians d'Antoni Atienza i Senyera Valenciana. La bandera de tots, d'Andreu Tintorer i Felip Bens, les dos de l'editorial Oronella. Mogut únicament per un desig de difondre l'història de la nostra bandera, les reproduïxc a continuació.
L'obra "Provessó del Gremi dels Sastres", que originàriament portava per títul "El Rosari de les chicones", fon pintada en 1867, i apareix descrita en el diari Las Provincias del 13 de novembre d'eixe any (per a més informació, consultar la citada bibliografia). Se destaca que "A la puerta de la iglesia están inmóviles los maceros, con sus rojas gramallas, y espera la salida de la imagen el barrigudo alcalde, condecorado con la gran cruz de Carlos III, y los heraldos de "les banderoles", con su trage característico". A notar que una de les dos Senyeres porta en el pal la celada en corona i el Rat Penat, a imitació de la Real Senyera.
La pintura està clarament inspirada en la Provessó del Corpus de la Ciutat de Valéncia, en la que com és sabut desfilen des de temps immemorial les nomenades "banderoles" en les armes de Valéncia (en l'image, unes aquareles de 1913 que representen la comitiva del Corpus de 1800 basant-se en la documentació existent).
La segona pintura que mostrem es una ampliació de la part esquerra de "El Compromís de Casp", de Vicent Salvador. En 1668, est artiste va rebre l'encàrrec de representar dos episodis de la vida de Sant Vicent Ferrer, per a la capella del Convent de Sant Doménec en el Cap i Casal: el milacre de les naus de Barcelona, i el Compromís de Casp. En primer terme apareix una Senyera en franja blava vora el pal, en una corona oberta; es tracta d'una representació alternativa de les armes de Valéncia (com la del famós quadro de Sorolla "Grupa valenciana", o la de les banderoles o "gonfanons" del Corpus; vore image més avall) en una corona que no queda totalment desplegada en la franja blava (com en la Real Senyera, hui oficial).
1 comentario:
El problema de la pintura de 1867 és que no està datada per ningú més (desmuntaria la teoria de la remodelació de 1876). Li vaig preguntar a un dels autors del llibre, però no em va saber dir la procedència de la data ni el propietari del quadro...
Publicar un comentario