13 dic. 2008

1948-2008: 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans



El passat 10 de decembre es varen complir 60 anys de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans per l'Assamblea General de les Nacions Unides, tres anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial.

La resolució no tenia formalment caràcter obligatori, pero representà un pas de jagant en la fixació dels drets fonamentals indiscutibles que tot ser humà te pel simple fet de ser-ho; i moltes normes posteriors que s'han anat adoptant, aixina com les lleis fonamentals dels països més alvançats, s'han inspirat de forma directa en esta Declaració.

És un fet que la vida humana és massa curta com per a percebre correctament els canvis que es produïxen inexorablement en este món, ya siguen polítics, culturals o econòmics (i no digam ya, climàtics o geològics). Precisament, una de les principals missions de l'educació impartida a les noves generacions ha de ser transmetre tot el bagage cultural i els avanços que s'han anat conseguint al llarc de l'història humana en l'esforç de molts.

Efectivament, res hi ha més imprescindible que conseguir que els jóvens siguen conscients que l'estat de dret i de benestar raonablement generalisat i durador (toquem fusta) del que disfrutem en l'actualitat, en totes les seues carències i defectes, és una excepció absoluta en tota la nostra història, des de que la raça humana existix; i que eixe estat de benestar continua sent encara una utopia en moltes atres parts del planeta.

Ací podem traure a colació eixa famosa frase (que no per gastada i coneguda no deixa de ser una veritat en mayúscules) de que
qui no coneix la seua història, està condenat a repetir-la
. Per això, efemèrides com ésta han de tindre la màxima difusió.


La llectura dels artículs de la Declaració nos du a reflexionar (igual que fa unes semanes ho féem al llegir el programa polític d'una formació valencianista de 1915) sobre cóm de diferents eren les coses en la dècada dels 40 del segle passat (els anys en que naixqueren els pares dels que ara estem en la trentena d'anys), per a que s'hagueren de posar per escrit i de forma solemne idees i conceptes que hui interpretem com a llògics, naturals i inobjectables, pero que aixina i tot continuen sent una ficció en moltes parts del món (i inclús, en ocasions, en la nostra).

Presentem a continuació una versió resumida dels trenta manaments de l'era moderna, que esperem de tot cor que, passats uns atres 60 anys, siguen per fi una realitat per a tots els sers humans, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió o opinió política.

Consultada la pàgina web de l'Oficina de l'Alt Comisionat per als Drets Humans, observem (com era d'esperar), que entre les traduccions oficials de la Declaració dels Drets Humans hi ha versions en való, luxemburgués, dos variants de noruec, occità d'Auvèrnia, del Llenguadoc i provençal, bosnià cirílic i llatí, gaèlic escocés i irlandés, bable, faroés o lapó (per no entrar en idiomes africans, asiàtics o americans, entre ells, 11 variants de quèchua), fins a un total de 337 traduccions, pero no hi ha versió en valencià (siga en normativa de l'AVL o de la RACV).

Sí que havem trobat una versió reduïda en valencià, no oficial, promoguda per la Fundació de Drets Humans de la Comunitat Valenciana, que és prou acceptable (excepte en lo que respecta als numerals) i que havem adaptat per a esta entrada.

Pospondrem per a un moment posterior facilitar la traducció completa a la llengua valenciana d'esta Declaració, no sense deixar de solicitar a les acadèmies adés mencionades que prenguen nota d'esta carència i la suplixquen en la major brevetat, aprofitant precisament esta commemoració.

Declaració Universal dels Drets Humans
(extracte en llengua valenciana)

Preàmbul


Considerant que la llibertat, la justícia i la pau en el món tenen per base el reconeiximent de la dignitat i dels drets iguals de tots els sers humans.

Considerant que el desconeiximent i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie ultrajants per a la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com a aspiració més elevada de l'home l'adveniment d'un món en que els sers humans, deslliurats del temor i de la misèria, disfruten de la llibertat de paraula i de la llibertat de creences.

Considerant essencial que els drets humans siguen protegits per un règim de dret.

Considerant també essencial promoure el desenroll de relacions amistoses entre les nacions.

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta la seua fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de drets d'hòmens i dones;

Considerant que els estats membres s'han compromés a assegurar, en cooperació ab l'ONU, el respecte universal i efectiu dels drets i llibertats fonamentals de l'home; i

Considerant que una concepció comuna d'estos drets i llibertats és de la major importància per al ple coneiximent del dit compromís,

L'Assamblea General PROCLAMA la present Declaració Universal de Drets Humans com a ideal comú pel qual tots els pobles i nacions han d'esforçar-se, a fi que, tant els individus com les institucions promoguen, per mig de l'ensenyança i l'educació, el respecte a estos drets i llibertats i asseguren el seu reconeiximent i aplicació universals i efectius entre els pobles dels estats membres.

Artícul u
Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets.

Artícul dos
Tota persona té tots els drets proclamats en esta declaració sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió o opinió política.

Artícul tres
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seua persona.

Artícul quatre
Ningú estarà sotmés a esclavitud ni a servitud.

Artícul cinc
Ningú serà sotmés a tortures ni a penes o tractes cruels.

Artícul sis
Tot ser humà té dret al reconeiximent de la seua personalitat jurídica.

Artícul sèt
Tots són iguals davant de la llei.

Artícul huit
Tota persona té dret a un recurs davant dels tribunals contra actes que violen els seus drets fonamentals.

Artícul nou

Ningú podrà ser arbitràriament detingut, pres ni desterrat.

Artícul dèu

Tota persona té dret a ser escoltada en condicions d'igualtat i justícia per un tribunal independent per a la determinació dels seus drets i obligacions.

Artícul onze

Tota persona acusada de delicte té dret a que es presumixca la seua inocència.

Artícul dotze

Ningú serà objecte d'ingerències arbitràries en la seua vida privada, la seua família, el seu domicili o la seua correspondència, ni d'atacs a la seua honra i reputació.

Artícul tretze
Tota persona té dret a circular lliurement i a elegir la seua residència en el territori d'un estat.

Artícul catorze
En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil i a disfrutar d'ell en qualsevol país.

Artícul quinze

Tota persona té dret a una nacionalitat.

Artícul setze
Els hòmens i dones a partir de l'edat núbil tenen dret a casar-se i a fundar una família. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Artícul dèsset
Tota persona té dret a la propietat, individualment i colectivament.

Artícul díhuit
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió.

Artícul dèneu

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió.

Artícul vint

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Artícul vintiú
Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o a través de representants.

Artícul vintidós

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables a la seua dignitat.

Artícul vintitrés

Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra la desocupació.

Artícul vintiquatre

Tota persona té dret al descans, a fruir del temps lliure, a una duració raonable del treball i a vacacions periòdiques pagades.

Artícul vinticinc
Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure la salut i el benestar. La maternitat i l'infància tenen dret a cures i assistència especials.

Artícul vintissís
Tota persona té dret a l'educació. L'educació tindrà per objecte el ple desenroll de la personalitat humana i el respecte als drets i llibertats fonamentals. L'educació afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos i promourà el manteniment de la pau.

Artícul vintisset

Tota persona té dret a prendre part en la vida cultural de la comunitat, a gojar de les arts i a participar en el progrés científic i en els seus beneficis.

Artícul vintihuit

Tota persona té dret a que s'establixca un orde social o internacional en el que els drets i llibertats proclamats en esta Declaració es facen plenament efectius.

Artícul vintinou

Tota persona té deures respecte a la comunitat.

Artícul trenta

Res en la present Declaració podrà interpretar-se en el sentit que conferix dret algun a l'Estat o a persones per a mamprendre activitats tendents a la supressió de qualssevol dels drets i llibertats proclamats en esta Declaració
.

Versions oficials completes en llengües pròximes:

Asturià
Català
Castellà
Gallec
Francés
Italià
Occità del Llenguadoc
Portugués
Provençal

Versió en anglés


No hay comentarios: