Ya hem dit en entrades anteriors que l'orige de l'actual Senyera es troba en el privilegi de Pere II el Cerimoniós, que afegí una corona al senyal real de quatre barres roges sobre fondo groc a finals del segle XIV, les quals constituïen en conjunt les armes de Valéncia.
Independentment del moment més o menys tardà en que esta corona s'afig també físicament a la Senyera de la ciutat (tal com mostren tots els portolans de l'época), tenim bons eixemples, en ple segle XV, de l'orgullosa importància que el privilegi real de la corona al cap subirà tenia per a l'identitat i l'imaginari dels valencians. Algunes d'elles nos les mostra Francesc Roca Traver en la seua obra Instituciones sociales en la Valencia medieval (Ed. Ajuntament de Valéncia, 2004).
En 1456, per eixemple, consta que el racional de la ciutat va entregar a una galeota una bandera real ab corona (Manual de Consells, t. A-36, fol. 59):
...en Liis Carbonell, ajudant del honrat racional, essent en l'archiu de l'offici de racional, dix que los honrats Jurats li havien fet comissió e manat donar una bandera real ab corona a'n Gaspar Velleriola, per obs de una galiota que havia fet...
En 1480, se demana a un argenter que marque els pesos que usa la ciutat en el senyal real ab la corona de Valéncia (Manual de Consells, t. A-42, fol. 12):
... elegeixen e nomenen lo dit Simó Sànchez, argenter, per fer els pesos e pesals, axi de pesar monedador com per a pesar monedes d'argent. E fets aquells, los affine e, affinats, los marque ab senyals reals ab la corona de Valéncia...
En una data tan primerenca com 1416, el Consell determina que els teixits confeccionats en Valéncia hauran de portar com a senyal una corona que significarà el "made in Valéncia" (Manual de Consells, t. A-26, fol. 164):
Primerament, que tot e qualsevol draps que's texiran en la ciutat de Valéncia e contribició d'aquella, exceptats cordellats, de qualsevol natura, hajen haver en lo cap primer, prop la faxa, un senyal de cotó, o de li, o de cànem, que sia apparent, com lo drap sia apparellat, lo qual senyal sia aquest: una corona damunt, que volrà dir Valéncia, per tal que en tota part que vajen sien coneguts per drap de Valéncia.
Esta marca de qualitat es repetix en vàries de les ordenacions del Llibre del Mustaçaf (la versió consultada és la de 1568, publicada per l'Ajuntament de Valéncia en 2003). És sabut que el mustaçaf (derivat de l'àrap al-mudaçaff, "fidel contrast") era el funcionari municipal que, segons els Furs del Regne, havia de realisar durant un any la vigilància dels pesos, mesures, preus i transaccions que es portaven a terme en mercats i carrers.
Per eixemple, podem trobar la següent disposició, relativa a l'ofici de teixidors, i als fraus que succeïen quan alguns mercaders posaven la corona de Valéncia en teixits importats de fòra (per tant, de baixa o dubtosa qualitat) i que es volien fer passar per valencians:
Per eixemple, podem trobar la següent disposició, relativa a l'ofici de teixidors, i als fraus que succeïen quan alguns mercaders posaven la corona de Valéncia en teixits importats de fòra (per tant, de baixa o dubtosa qualitat) i que es volien fer passar per valencians:
Item, statuheixen e ordenen per obviar als fraus que cascun dia se fan en la present çiutat de Valénçia que alguns mercaders, perayres e altres persones compren filaçes e porten aquelles a la present çiutat de Valéncia per obs de texir aquelles, e los dits texidors, texint aquells draps de la sort e ley que lo senyor de la filaça vol que sia en dit drap o cordellat posada la corona de Valénçia, lo que no.s deu fer perque raó ni justícia no u comporta que drap no sia obrat e filat en la present çiutat haja a portar les insígnies de Valénçia, e vaja per lo món en nom de drap de Valénçia, per ço, statuheixen e ordenen que de açí avant no sia nengun texidor que gos o presumeixca posar la corona de Valénçia sino en aquell drap o draps o cordellats que seran obrats en la present çiutat de Valénçia o ravals de aquella. E, si alguns draps seran atrobats portant dita corona, que tal drap sia perdut e lo texidor que aquell haurà texit sia encorregut en pena de deu lliures e privat perpetualment de l'offiçi.
O estes atres, del de velluters, que obrien la porta a posar la corona a draps del regne o de fòra d'ell, sempre que, revisats prèviament pel mustaçaf, acreditaren la seua qualitat:
Item més, és ordenat que los draps que seran fets en la contribuçió de la ciutat, com encara en lo present regne o fora lo regne, sien vists per lo magnífich mustaçaf ab los veedors de la dita art de velluters e, que vists aquells ésser bons, los sia posada huna marca ab lo senyal de Valénçia e de la art de velluters, perque tals draps sien haguts per bons. [...]
Item, perque les sedes que en la present çiutat se texiran conforme als preçedents capítols seran en tota perfectió e per ço és bé sien conegudes, és statuhït y ordenat que les tals sedes texides en la present çiutat, ultra los senyals dessús dits, sien bollades de dos bolles de plom, la huna ab les armes reals e corona e la altra ab les armes de l'offiçi de velluters, les quals hajen de ésser posades per los veedors de l'offici de velluters en aquelles peçes que seran conformes als presents capítols.Després de vore estes resenyes, és de notar que era la corona, més que les pròpies barres del senyal real (comunes per atra banda a tota la Corona d'Aragó), les que denotaven la valencianitat de l'objecte en que es colocava el símbol: ya fòra una galera navegant per la mar, un teixit que s'exportara per lo món, o en definitiva, la pròpia bandera de Valéncia, com podem llegir, per eixemple, en les ressenyes per a la confecció de la Senyera de 1545, refeta en 1596 després d'un incendi, en les que es parla del brodat de la corona i la pedreria, com vorem en un atre moment.
Portolà de Petrus Rosselli (1466)És llògic, per atra part, que en els portolans (destinats precisament a la navegació marítima) se destacara la presència de la corona sobre fondo blau al cap subirà del senyal de Valéncia, puix eixe, i no atre, era el símbol que devien portar les galeres i vaixells de Valéncia en les seues transaccions comercials, que les havia de diferenciar clarament de les d'atres procedències.
Forçar atres interpretacions, com les que proposen alguns autors (Pau Viciano en la seua recent obra Barres i corones, que no he llegit encara i que conec a soles per referències de l'excelent blog Vent de Cabylia), respecte a que la Senyera no portà corona fins a 1876, i que en tot cas només tingué una estreta franja blava (perque les resenyes de la confecció de les diferents Senyeres del segle XVI no deixen lloc a dubtes respecte a que es va usar tela blava, i en realitat, que es va brodar una corona), i que de més es representava de tal forma en els portolans, pero no mai en tela, pareixen a priori poc fonamentades, per vàries raons:
1) si, com se pretén, se va afegir en 1876 la corona en fondo blau pràcticament per casualitat per funcionaris de l'Ajuntament, sense dir res a ningú ni fer-ho constar en cap document escrit, resulta com a mínim curiós que coincidixca de forma exacta en el disseny de bandera reflectit en els portolans del segle XV i XVI (vore el de Benincasa, per eixemple). Portolans, evidentment, desconeguts per als funcionaris de l'Ajuntament de l'época.
2) no té cap sentit que els portolans (molts d'ells, elaborats per experts de la pròpia Corona d'Aragó) representaren en forma de bandera un senyal de quatre barres roges en fondo groc i corona sobre franja blava vora el pal (el de Valéncia) que després els usuaris del mapa no anaren a trobar reflectit mai en la realitat; de ser aixina, seria l'únic cas, perque és evident que totes les demés banderes representades en estos documents (Castella i Lleó, Portugal, França, Barcelona, etc.) són exactament les mateixes que usaven les galeres i els eixèrcits de l'época.
3) existixen representacions pictòriques de la Senyera en corona sobre franja blava anteriors a 1876; les que havem mostrat en anteriors entrades (la de Salvador en Sant Doménec de 1668, la de Ferrandis de 1867, les banderoles del Corpus, documentades des del segle XVIII) i alguna més, com la del quadro "Desembarc de Francesc I de França en el Grau de Valéncia" de Pinazo, datat el mateix any 1876, que es troba en el Palau de la Generalitat.
4) és de tindre en consideració la bandera de Cabdet, vila separada del Regne de Valéncia després de la Guerra de Successió, que té una tradició de "ballar" el Real Estandarte (com se'l nomena ya en 1746). El més antic que es conserva en l'actualitat (ya que al final es trencava al ballar-lo en les festes) data de 1880 (ara es balla una reproducció més moderna), i mostra les quatre barres, junt en una franja de blau molt clar i prou estreta vora el pal, en una corona i l'escut de la vila; en mig de les quatre barres apareixen dos claus i una corona, en lo que es volia representar, segons pareix, que Cabdet tenia les claus del Regne, ya que era la "porta" d'entrada des de Castella.
Forçar atres interpretacions, com les que proposen alguns autors (Pau Viciano en la seua recent obra Barres i corones, que no he llegit encara i que conec a soles per referències de l'excelent blog Vent de Cabylia), respecte a que la Senyera no portà corona fins a 1876, i que en tot cas només tingué una estreta franja blava (perque les resenyes de la confecció de les diferents Senyeres del segle XVI no deixen lloc a dubtes respecte a que es va usar tela blava, i en realitat, que es va brodar una corona), i que de més es representava de tal forma en els portolans, pero no mai en tela, pareixen a priori poc fonamentades, per vàries raons:
1) si, com se pretén, se va afegir en 1876 la corona en fondo blau pràcticament per casualitat per funcionaris de l'Ajuntament, sense dir res a ningú ni fer-ho constar en cap document escrit, resulta com a mínim curiós que coincidixca de forma exacta en el disseny de bandera reflectit en els portolans del segle XV i XVI (vore el de Benincasa, per eixemple). Portolans, evidentment, desconeguts per als funcionaris de l'Ajuntament de l'época.
2) no té cap sentit que els portolans (molts d'ells, elaborats per experts de la pròpia Corona d'Aragó) representaren en forma de bandera un senyal de quatre barres roges en fondo groc i corona sobre franja blava vora el pal (el de Valéncia) que després els usuaris del mapa no anaren a trobar reflectit mai en la realitat; de ser aixina, seria l'únic cas, perque és evident que totes les demés banderes representades en estos documents (Castella i Lleó, Portugal, França, Barcelona, etc.) són exactament les mateixes que usaven les galeres i els eixèrcits de l'época.
3) existixen representacions pictòriques de la Senyera en corona sobre franja blava anteriors a 1876; les que havem mostrat en anteriors entrades (la de Salvador en Sant Doménec de 1668, la de Ferrandis de 1867, les banderoles del Corpus, documentades des del segle XVIII) i alguna més, com la del quadro "Desembarc de Francesc I de França en el Grau de Valéncia" de Pinazo, datat el mateix any 1876, que es troba en el Palau de la Generalitat.
4) és de tindre en consideració la bandera de Cabdet, vila separada del Regne de Valéncia després de la Guerra de Successió, que té una tradició de "ballar" el Real Estandarte (com se'l nomena ya en 1746). El més antic que es conserva en l'actualitat (ya que al final es trencava al ballar-lo en les festes) data de 1880 (ara es balla una reproducció més moderna), i mostra les quatre barres, junt en una franja de blau molt clar i prou estreta vora el pal, en una corona i l'escut de la vila; en mig de les quatre barres apareixen dos claus i una corona, en lo que es volia representar, segons pareix, que Cabdet tenia les claus del Regne, ya que era la "porta" d'entrada des de Castella.
5) per últim, sorprén l'exigència extrema a l'hora d'exigir proves al voltant de l'existència de la Senyera tal com hui la coneixem, pero no tant, per eixemple, per a acreditar l'antiguitat del venerat Penó de la Conquesta, del que no es té cap referència escrita abans de la de Pere Antoni Beuter (en el segle XVI, 300 anys després de la conquesta de Valéncia) i que pot ser tan (o tan poc) real, com l'espasa de Jaume I o el Sant Calze; o l'absència total de referències escrites de l'ensenya quatribarrada nua com a la representativa del Regne de Valéncia (que es d'a on ve, naturalment, tota la discusió!).
En qualsevol cas, independentment de l'evident antiguitat de la nostra Senyera, és obvi que la discussió és més política, o "de sentiment", que històrica; mes que fora veritat que la Senyera hui oficial de la Comunitat Valenciana va ser inventada per un funcionari decimonònic en una vesprada de creativitat i corte y confección, com pretenen alguns, en res anava a desmeréixer-la, com a bandera dels valencians, si tenim en conte que fon el símbol comú i emocionat de vàries generacions de valencians i valencianistes, de Vinaròs a Oriola, durant el regnat d'Alfons XIII i la Segona República. I d'això, no hi ha cap dubte.
Més encara, quan les banderes d'atres "nacionalitats històriques" com Andalusia o Euskadi foren creació directa d'una persona determinada (Blas Infante i Sabino Arana, respectivament) a finals del segle XIX o principis del XX; la de Galícia no és més que la de la província marítima de la Corunya, que veen onejar els emigrants gallecs del segle XIX en els barcos que els portaven a Amèrica; i atres banderes "autonòmiques" es triaren sobre la marcha en els anys 70, com la de La Rioja, inventada per un grup d'estudiants universitaris.
La diferència està, més aïna, entre els que creem que el poble o nació dels valencians existix com a entitat diferenciada, i necessita una bandera netament valenciana, i els que no creuen que existixca, o com a molt l'entenen com a apèndix o matís regional d'una cosa més gran (els Països Catalans) i per tant, no creuen que necessite de cap bandera perillosament diferenciadora. O, encara creent en una nacionalitat valenciana en diferents matisos, estan encara contaminats per la lamentable propaganda dels anys 70 del segle passat respecte a la Senyera (que si se la inventà Franco, que si el blau és de faches, etc.) , l'apropiació de la Senyera coronada per part de sectors ultradretans que tenen poc de valencianistes, i l'odi anti-capital que alguns sectors catalanistes varen agitar i continuen fomentant a hores d'ara, crec que irresponsablement (en major o menor justificació, que això és una atra qüestió) per vore si d'esta forma guanyaven en les comarques i en les atres dos capitals lo que no podien conseguir en la ciutat de Valéncia.
Quasi ningú nega a estes altures que les quatre barres pelades siguen patrimoni dels valencians (com dels aragonesos, catalans, balears, etc.); de fet, vàries ensenyes quatribarrades (una en representació de la Casa real d'Aragó, i una atra com a reproducció del Penó de la Conquesta) varen desfilar en la Cavalcada històrica d'este 9 d'octubre per la ciutat de Valéncia, sense que es produïren avalots ni suïcidis en massa en la plaça de l'Ajuntament.
Cavalcada del 9 d'octubre de 2008 al seu pas pel carrer del Pintor Sorolla de ValénciaLo que està clar, és que com a símbol estricte i privatiu dels valencians, la quatribarrada nua presenta com a mínim, i per no fer sanc, greus deficiències, precisament perque no és únicament patrimoni dels valencians, i perque causa rebuig entre aquells que no volen saber absolutament res de Catalunya (un sector important dels valencians, i no sé si arriscar-me a dir que majoritari).
És de trellat: encara per ad aquells que suscite suspicàcies centralistes, per a haver d'inventar una bandera com han fet la majoria d'autonomies, és perfecte usar la senyera coronada (com se féu en l'época de la Segona República en molt d'orgull per valencianistes de dreta i esquerra, de Castelló, Valéncia o Alacant), que a més és l'oficial des de fa 30 anys. Els treballs de qualsevol valencianiste conscient, haurien de dirigir-se a llevar dubtes a aquells que encara estan afectes per la lluita sense quarter dels anys 70 del segle passat, i recuperar l'us de la senyera coronada entre tots els valencianismes. Com a hereua del privilegi del rei Pere el Gran, premiant la resistència de Valéncia front a l'invasió de les tropes castellanes, en aquella Guerra dels dos Peres de finals del segle XIV...
En un atra entrada mostrarem, per a sorpresa de tots, una bandera del Regne de Valéncia que va desfilar en el segle XVI, en un disseny que ningú s'espereu... I, provada raonablement l'antiguitat de la Senyera coronada, farem una proposta per a tancar la discussió sobre si representa a la Ciutat o al Regne. A vore si nos fan cas...
No hay comentarios:
Publicar un comentario