28 dic. 2008

L'última de l'any


Els últims dies s'han ajuntat moltes coses que m'agradaria tractar com és menester. Per desgràcia vaig mal de temps, aixina que de moment, només faré una chicoteta ressenya, i ya les ampliaré (en un poquet de sort) una volta hagen passat els meus exàmens de giner.

1) Continuant en l'obsessió senyeril en que m'he clavat últimament, faç constar que ya he llegit
Barres i corones, de Pau Viciano. Com he dit, no el comentaré de moment en profunditat (tinc coses més perentòries a les que dedicar-li el meu temps), pero d'entrada diré que:
a) és d'agrair el to que impregna de forma general la redacció del llibre. Res a vore en els sermons apocalíptics i messiànics que acostumen a usar alguns colegues d'ideologia.


b) pero ya escomença en mal peu quan afirma, sense rubor, que la teoria personal de Pere Maria Orts, respecte a que la Senyera coronada es d'invenció decimonònica, "no s'havia vist qüestionada fins fa poc", referint-se als artículs de la Wikipedia o el blog Vent de Cabylia.

I en eixe moment comproves al final del llibre, en enorme estupor, que entre la bibliografia consultada per l'autor, no consten els llibres de Molina Pont (
La Senyera dels Valencians o La Senyera i el Centenar de la Ploma, de 1980 i 1981 respectivament), el de Juanto Manrique Bandera del Reino de Valencia (1979) i sobretot els més recents Tratado de la Real Senyera (Ricardo García Moya, 1993), i els excelents estudis de l'editorial Oronella La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians (Antoni Atienza, 2001) o Senyera valenciana. Bandera de tots (Felip Bens i Andreu Tintorer, 2006).

Per tant, totes les teories d'estos investigadors, que rebaten de forma prou sòlida la postura d'Orts sobre la Senyera, no existixen per a un historiador que supostament pretén "reavaluar les informacions disponibles".

Puix qué be. Ya sabem que les Normes del Puig són
per fi illegals, per obra i gràcia del Partido Popular. Pero afortunadament no és illegal (encara) llegir llibres escrits en les mateixes. Aixina que si el senyor Viciano, per casualitats de la vida, llig este llínees, sàpia que en esta pàgina web hi ha un enllaç a l'editorial Oronella, en la que molt gustosament li comunicaran la millor manera d'adquirir els dos últims estudis sobre la Senyera que han publicat, i que tal volta li facen canviar un poc la seua postura sobre el tema.

c) Res més llunt de la meua voluntat que el convertir-me en portaveu oficiós de les tesis del senyor Atienza per a rebatre les del senyor Viciano; pero veig que no hi haurà més remei, mes que siga com a manera de difondre-les com mereixen en Internet (que segons pareix, és el mig que ha motivat al senyor Viciano a escriure el seu llibre).

D'entrada, m'arrisque a dir que totes les teories incloses en
Barres i corones poden rebatre's, o com a mínim posar-se en dubte de forma raonable; pero no ho desenrollaré fins que puga anar al Museu municipal per a contemplar en directe la Real Senyera original en tranquilitat. Això serà en febrer, si no hi ha imprevists.


2) Ya és definitiu. El Tribunal Suprem diu que és llegal partir en dos el Cabanyal per a prolongar l'avinguda Blasco Ibáñez. Una volta més la llegalitat es posa en contra de la història i la personalitat dels valencians. D'ací a poc, per tant, les cases modernistes de principis del segle XX se voran sustituïdes per anodins blocs de cinc plantes de rajola caravista para favorecer la conservación del conjunto histórico artístico i abrir Valencia al mar.


En este cas (que conste que no cobre comissió), recomane l'adquisició del llibre fotogràfic
Les cases del Cabanyal, de l'editorial Oronella. Més que res, per a ensenyar-lo als néts per a que puguen saber que eixe fermós i valencianíssim barri va existir alguna volta...


Només queda esperar a que la falta de finançament del proyecte (del que han fugit totes les empreses constructores) i les arruïnades arques de l'Ajuntament puguen salvar al Cabanyal...

De fet, foren els mateixos factors que salvaren al barri del Carme de la piqueta en els anys setanta del segle passat, en la fallida obertura de l'avinguda de l'Oest (proyectada en son moment en llínea recta fins a la plaça del Portal Nou, a on es planta la falla de Na Jordana), i que hauria destruït el carrer de la Bosseria, la plaça del Tossal, la de Sant Jaume, i els carrers de Dalt i de Baix, entre atres. I que, veent com han quedat els barris de Velluters i el Mercat a banda i banda del primer tram de l'avinguda, segurament hauria accelerat la degradació de la totalitat del barri del Carme.

Per al recort queden ya les places de Pellicers, de la Pertusa i del Molí de Na Robella; el carrer de la Saboneria Nova, a on estigué la casa natalícia de Blasco Ibáñez, o el passage comercial de Monistrol, despareguts per a obrir el tram de l'avinguda de l'Oest que hui coneixem (oficialment, del Baró de Càrcer).

Venceréis, pero no convenceréis.

3) La massacre de Gaza a mans de l'eixèrcit d'Israel, el segon dia de Nadal (els pijors bombardejos des de la Guerra dels Sis Dies) nos tornen a la realitat més crua. Un conflicte enquistat que s'acosta perillosament al segle d'existència (des dels temps de la dominació britànica de Palestina, després de la Primera Guerra Mundial), i que és la font principal d'inestabilitat en el món sancer.


En efecte, moltes de les vergonyants accions de política exterior dels Estats Units de les últimes décades han vengut enormement condicionades per la seua condició de principal protector de les posicions d'Israel; i moltes de les nefandes massacres terroristes de l'islamisme radical han tengut com a suposta coartada moral la
qüestió palestina. Implícitament, en este com en atres conflictes, se troba la doble moral dels contendents, i la justificació de l'us de la força només quan interessa al bando propi, pero no mai quan interessa al bando enemic...

Ojo por ojo, y el mundo acabará ciego.

4) Enguany pareix que tampoc hi haurà partit de la Selecció Valenciana de Fútbol. La notícia és que està deixant de ser notícia...



5) Este matí, veent el partit del Pamesa, he redescobert que la mascota és un Masclet, que a més li diuen Pam. Excelent i valenciana decisió, hehehe.


1 comentario:

Vent d Cabylia dijo...

Si vas a l'Ajuntament, avisa'm per mail, que per febrer estaré a València...