La Senyera a través del temps (VI) - Desaparició d'una bandera i proposta de recuperació

Pau Viciano afirma, en "Barres i corones", que:

"...poc abans de 1850 es va produir una intervenció sobre la bandera de la ciutat -se'n conserven retalls- que, probablement, va afectar les seues dimensions i forma, de manera que deixaria de ser bossellada [...]. No va ser fins al 1876, en la commemoració del sisé centenari de la mort de Jaume I, quan apareix documentada, gràficament, la bandera amb l'augment blau. Hi ha indicis -un poema de Lluís Cebrian Mezquita datable en aquest moment- sobre el malestar provocat per una nova restauració de la senyera, amb brodats i pedreria que -segons els crítics- hauria desvirtuat la senyera tradicional. Això fa pensar que, tal com ens ha arribat fins avui, amb el polèmic afegit blau, la senyera de la ciutat es va redissenyar aleshores [...]. Per al patriarca de la Renaixença [Teodor Llorente] la tela blava no duu una corona, sinó uns simples brodats [...] .”

La documentació gràfica de la Senyera a que es referix Viciano, és el quadro d'Ignaci Pinazo “Desembarcament de Francesc I al port de Valéncia” de 1876:


També d'eixa época prové una litografia dels "recorts" de la vida de Jaume I, en la que s'ajuntaren, per a commemorar el Centenari de la mort del rei eixe mateix any de 1876, els objectes conservats en la casa de la ciutat (l'espasa, el Penó de la Conquesta, la Senyera...) junt a la cimera del drac alat, perteneixent a la Real Armeria del Palau Real de Madrit, i atres "relíquies" (esperons, la sella, la clau àrap de Valéncia, etc.). Esta litografia, obra de Pujadas i Gimeno, apareix en la "Historia General de España" de Modesto Lafuente.

El problema de l'argumentació de Viciano, per una banda, és que sí que hi ha documentació gràfica de la Senyera anterior a 1876 que no té en conte, com, per eixemple, sense contar els numerosos mapes portolans, el quadro de Ferrandis de 1867, en el que apareixen, no una, sino dos senyeres coronades sobre blau que demostra l'existència de la Senyera ab el disseny que tots coneixem.

Igualment, deixaria en molt mal lloc al pintor Ignaci Pinazo, que seria tan rematadament badoc que hauria representat una bandera inventada, segons Viciano, el mateix any en que va pintar el quadro, quan vol reflectir fidelment (observar els vestuaris) un moment històric corresponent a 1525, que és l'arribada del rei de França al port de Valéncia, després d'haver segut capturat en la batalla de Pavia, per a restar pres en el Castell de Benissanó...

Per una atra part, Viciano tampoc te en conte que, en els anys 1840-1850, en els que ell situa els "retalls" de la bandera, i en els que Orts situava "l'afegit del blau", que coincidixen en l'abandó de l'antiga Casa de la Ciutat per ruïna (situada entre el Palau de la Generalitat i la plaça de la Mare de Deu, a on ara hi ha un jardinet), existia encara una atra bandera històrica que desapareix de l'archiu municipal, a la que, molt provablement, perteneixquen els fragments repartits per Vicent Boix, croniste de la ciutat, dels que parla Viciano.

Antiga Casa de la Ciutat

Anem per parts. Seguint en tot moment a Antoni Atienza en “La Real Senyera, bandera nacional dels valencians”, tenim que Zacarés Velázquez, en l'obra “Memoria histórico-descriptiva de las Casas Consistoriales de Valencia”, que fon publicada en 1856 pero que hagué d'escriure's alguns anys abans, descriu una urna instalada en la Casa de la Ciutat de Valéncia (l'antiga, en la Plaça de la Mare de Deu) en la qual se guardaven l'espasa de Jaume I, alguns llibres i:

“a sus lados dentro de pirámides cerradas con cristales se ven las banderas de la conquista, de la Ciudad, del Centenar, y de la interesante legión de los Cazadores de Oporto”

A banda, encara que segurament no estava tancat en una urna perque encara s'usava (i per això Zacarés no el nomena), estava el Penó de les Proclamacions, que es conserva encara, i l'us del qual fon implantat després de la Guerra de Successió per a cada volta que es proclamava un nou rei. A este penó se li acoplava la cimera del Rat Penat de la Real Senyera, la qual va ser “guardada” després de dita guerra en un cofre de tres claus perque no era (per motius evidents) del gust del nou règim borbònic.

El Penó de les Proclamacions en un gravat de l'época (dalt de l'escut de Valéncia)

En maig de 1855, en afonar-se l'antiga Casa de la Ciutat, l'Ajuntament se trasllada a la Casa de l'Ensenyança (actual emplaçament, pero sense la frontera principal que hui coneixem, perque ni tan sols existia la Plaça de l'Ajuntament). Tots els objectes valiosos hagueren de traure's a la Plaça de la Constitució (hui de la Mare de Deu). Segons el Llibre d'Actes Municipal, els objectes històrics que es tragueren eren:

“el pendón de Valencia, el de la Conquista, la espada del Rey D. Jaime, el Real Pendón (proclamaciones), las llaves de la ciudad con la carta autógrafa de S.M. la Reyna Isabel II (Q.D.G.) y la bandera de Cazadores de Oporto...”

Per tant, entre la visita de Zacarés a la Casa de la Ciutat i la seua demolició, una bandera (la nomenada per Zacarés com “del Centenar”) havia desaparegut. Viciano no menciona este fet, i Orts no dona una explicació convincent (creu que era la que es féu com a “bandera de Guerra” per a la representació del Centenar de la Ploma de 1738, i especula, sense ningun document que ho acredite, que a dita bandera es pogué afegir una franja blava per a “diferenciar aquesta bandera de la senyera de la ciutat de València” que per ad ell a soles portava les barres).

Puix be: Atienza interpreta, prou llògicament al meu entendre, respecte a la descripció de Zacarés, que:

Els caçadors d'Oporto eren un cos de voluntaris portuguesos que havien lluitat en la Guerra Carlista, i que havien donat la seua bandera a Valéncia; la bandera de la Conquista seria el Penó; la bandera de la Ciutat devia ser la Senyera Real; i la bandera del Centenar tenia que ser una bandera roja en l'escut de la ciutat pintat o brodat.

Atienza es basa, per a la seua afirmació, en una descripció que fa el mateix Vicent Boix en la seua obra “El Encubierto de Valencia”, d'una bandera que en el moment de la seua escritura encara es trobava en la Casa de la Ciutat, ya feta a péntols segons Boix, i que no ha aplegat als nostres dies:

“Los Tercios valencianos tenían su pendón principal y era el que subsiste todavía hecho girones; se halla conservado en la capilla de la Casa de la Ciudad; su color es carmesí, orlado de franjas de oro, y en su centro, bordadas las barras de Aragón, las “LL” y la corona de las Armas de Valencia”.

Este disseny de bandera, a voltes en canvis en el color del camp (blanc, groc, blau...) apareix descrit en referències de confecció de banderes i és, per eixemple, el que apareix representat en algunes imàgens: el portolà de Domingo Villarroel (1586), o un gravat de 1772, que incloem a continuació:

Gravat de 1772. En l'explicació que acompanya a l'image, es referix a la bandera representada com a "señª, las armas de Valencia"

Un disseny semblant és el de les banderes roges en una orla groga i en l'escut de les barres coronat al centre, que apareixen onejant en l'alt del castell d'Oriola i en la seua muralla (junt a banderes reals quatribarrades) en un antic gravat que representa el sege de la ciutat durant la Guerra dels Dos Peres, a finals del segle XIV. (¿Seria éste el primer disseny que tingué l'Oriol, bandera històrica d'Oriola que té les mateixes prerrogatives i honors que la Real Senyera?):

Sege d'Oriola en la Guerra dels Dos Peres, en un gravat datat en 1568 i que es troba en l'Archiu Històric Nacional

També, encara que en l'escut de Pere el Cerimoniós ab l'elm i el “drac alat”, i no en el de cairó coronat ab les "LL", se nos mostra una bandera en un disseny paregut, onejant en el gravat d'un escenari que es va construir per a les celebracions del Centenari de la Conquesta en 1738.

Així mateix, és el mateix model del disseny de les banderes de Xàtiva (se pot vore una representació antiga en un retaule de taulellets que reproduïx Atienza en el seu llibre) o Alzira. Tot, en la llínea de confusió constant i tradicional entre les armes de Valéncia ciutat i Valéncia regne (perque eren les mateixes i no per atra cosa, com vorem més avant) .

Bandera d'Alzira

Bandera de Xàtiva

Mural de taulellets que mostra la bandera de Xàtiva

Atienza relaciona també este fet en les alusions a “banderes de la Ciutat de Valéncia” que eren diferents de la “bandera del Rat Penat“ (la Senyera) i que eren portades pels esquadrons a la batalla. Cosa que, de pas, indica el diferent simbolisme entre la Senyera i unes simples “banderes de la ciutat” (ya ho desenrollarem). Per eixemple, en les cròniques de les Germanies (segle XVI), podem llegir:

E los ofisis en este dia acodiren a la plaça de la Seu ahon estava ya lo governador y sorrogat i los jurats ab lo rat penat, y lo marques de Hazeneta ab tots los criats de sa casa, que entre tots pasaven de sis mília homens de pelea. E feren tres esquadrons de tots gent, y dos jurats portaven dos banderes de la siutat: lo un jurat era mosen Vidal de Blanes, jurat en cap ab una bandera, y lo altre jurat era Geroni Collar ab la altra bandera” (arreplegat per Eulàlia Duran en “Cròniques de les Germanies "i reproduït per Atienza)

E lo sendema que fon diumenge, a les cinch ores despres dinar feren mostra lo Marques ab molta gent a peu acompanyant lo estandart e lo Rat Penat al cap del estandart e dos banderes de camp de la ciutat e una bandera de camp dels sabaters (Dietari de Geroni Soria, reproduït per Atienza)

En qualsevol cas, respecte a la descripció de Zacarés, crec que pot plantejar-se alternativament que en l'expressió “bandera del Centenar” volguera referir-se en realitat a la Senyera (eren precisament els ballesters del Centenar de la Ploma qui tenien de custodiar-la quan havia d'eixir a la batalla), i que la “bandera de la Ciudad” de Zacarés fora la bandera dels terços valencians a que es referix Boix: roja en l'escut barrat, en corona i les “LL” (no diu res del Rat Penat) al centre, i que es podria relacionar en les “banderes de la ciutat” que hem vist descrites, distintes de la “bandera del Rat Penat”.

En bona llògica, seria alguns anys després quan el mateix Boix, desfeta definitivament la “bandera de la ciutat” que estava ya “hecha girones” en el moment de l'escritura de ”El Encubierto de Valencia”, repartira alguns dels seus fragments, com el de la tela roja que menciona Viciano, que segons la seua descripció (de la qual no dona referències) porta una inscripció que diu “Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicent Boix”.

Tros de tela roja pertanyent a la desapareguda bandera de la Ciutat de Valéncia

Per això, quan en 1855 se traslladen tots els objectes des de l'antiga Casa de la Ciutat a la nova, hi ha una bandera que ha desaparegut, respecte a la descripció de Zacarés. No cal idear explicacions més rebuscades, com l'insistència de Viciano (i abans Orts) en afirmar que la Senyera tenia inicialment forma bocellada (acabada en punta) en lloc de bipartida (acabada en “coa d'oroneta”) i que en estos temps es va desfer o modificar radicalment en el seu disseny; segurament en un intent d'Orts i de Viciano de donar al sacralisat Penó de la Conquesta, que també te forma bocellada, una miqueta més de llegitimitat històrica. Pero ésta és una qüestió que tractarem més àmpliament en un atre moment.

Fent un incís en la meua exposició, aprofite per a fer una proposta que no he vist fins ara en ningun lloc, i que crec podria estalviar-nos gran part de les actuals suspicàcies i paranoyes anti-capital que tant d'èxit i d'exquisit conreu tenen en alguns rogles d'opinió “valencianista”, pero que al meu parer no fan sino continuar en la tònica habitual, tan valenciana, de “ajudar als nostres enemics comuns”, en paraules d'En Nicolau Primitiu.

Efectivament: de la mateixa forma que alguns han propost, molt raonablement, usar el gentilici “valentí” per a referir-se només als habitants de la Ciutat de Valéncia, i reservar el gentilici “valencià” per als de tot lo Regne, proponc a l'Ajuntament de Valéncia recuperar este disseny de bandera de la Ciutat de Valéncia (roja, en una orla groga en les vores, i en l'escut de les quatre barres, corona, “LL” coronades i Rat penat al centre) com això: com a bandera local de la ciutat, distinta de la Senyera coronada, que representa a tots els valencians, de Vinaròs a Oriola i d'Ademús a Xàbia.

La renúncia explícita de la ciutat de Valéncia a la Senyera coronada com a bandera oficial del municipi (actualment ho és només de forma tradicional, ya que no hi ha ninguna declaració oficial que ho determine, a diferència de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat respecte de la Senyera) no falsejaria en absolut l'història, ya que recuperaria un disseny alternatiu de bandera de la ciutat que també ha existit en atres époques, que respecta de forma pulcra la nostra heràldica tradicional i oficial, i tancaria definitivament la polèmica sobre si el blau és o no només de la ciutat.

Igualment, el simbolisme de la Senyera coronada, en tant que objecte principal de veneració i afirmació històrica, sentimental i regionalista-nacionalista, continuaria intacte en la seua condició de bandera oficial de tot lo regne; i òbviament, en atenció a la tradició secular, podria continuar sent custodiada pel consistori municipal de Valéncia.

A vore si nos fan cas...